Ahir va començar la setmana boja de Carnestoltes. Els escolars van anar vestits amb pijama, de forma elegant, amb la cara pintada o amb pentinats extravagants. Aquests dies gairebé tot està permès, sempre que això sigui per fer gresca, disbauxa, rialles i creativitat abans d’arribar a la rua. Per a les comparses, però, aquesta setmana és la culminació de mesos de treball. El Diari de Terrassa ha estat present en els últims preparatius, en què es confonen la il·lusió i els nervis per acabar els últims detalls. La rua de Carnestoltes de Terrassa està a punt complir les 50 edicions. De fet, enguany, és la 49a. I podem dir que sempre ha tingut ADN propi, molt terrassenc, que implica ser transgressor i festiu. I això també comporta un esforç llarg, invisible i sovint esgotador, que contrasta amb la brevetat del moment final. Però que, any rere any, es repeteix gairebé sense qüestionar-se, perquè el Carnestoltes, per a molts, és molt més que una festa.