Aquesta data podria ser el passat, un passat molt sagnant, guerra entre avis diuen uns, genocidi planificat diem uns altres, no és passat solament, també és present i espero que no sigui futur. Aquest dia, de fa noranta anys, gairebé un segle, però continua viu perquè continuen vives les idees que el van planificar i els nets dels quals el van executar.
Continua viu pel silenci enfront del terror, d’un poble en la seva màxima expressió, realitzat pels assassins. No va ser una guerra civil entre dos exèrcits, va ser un pla d’extermini que es va emportar per davant a més de 150.000 espanyols, tots ells ciutadans fidels a l’Espanya republicana que van tenir la gosadia de representar i defensar amb la paraula el que havien votat cinc mesos abans. Més de 2.500 fosses comunes amaguen la prova del seu crim, repartides per tota Espanya.
Aquell infern de misèria i vassallatge va durar quaranta-quatre anys, cinc anys abans va morir Francisco Franco, en el llit de vell, abans de morir ens va deixar el seu llegat en forma de rei borbònic. Va ser un regal maleït. El rei va arribar amb el posat, però a ell si li va tocar la loteria feixista, a costa dels espanyols, va acumular en data d’avui més de 4.000 milions d’euros sense declarar a la Hisenda Pública, de mossegades corruptes, allí on anava, a més els seus excessos sexuals els hi paguem íntegrament el poble, mentre ell passejava als seus amants per la cort i palaus sense cap mena d’objecció. Aquesta era la moral de la santa mare Església catòlica.
En 1978 ens van dir que anava a haver-hi una democràcia a Espanya, 48 anys després continuem esperant que arribi. Inicialment, ens ho vam creure, però de seguida vam veure que allí hi havia gat tancat, els mateixos franquistes, per la llei de la metamorfosi camaleònica, es van convertir en demòcrates. La llei d’amnistia només va afavorir als franquistes en democràcia.
El capitalisme còmplice del franquisme es va protegir a si mateix i es va consolidar en l’IBEX35, i representen els cognoms més il·lustres de la burgesia espanyola March, Koplowitz, Fieroo, Meliá, Aguirre, Fenosa, Letona, Banús, Coca, Carceller, Ybarra, els comtes d’Urquijo, la duquessa d’Aracena o la família Benjumea, fundadora de l’actual companyia Abengoa, entre molts altres. ACS/ Dragatges, Acciona/ Entrecanales, OHL/ Huarte, Ferrovial, Banús germans/ Sant Román / Agromán, Gines Navarro i Fills SA, RENFE/ Nord o MZA, Dur Felguera, Mines de Peñarroya/ Babcock-Constructora Naval, Ciments Portland-Ibèria/ ASLAND, Metre de Madrid.
L’enriquiment dels esmentats, acumulat amb el treball esclau dels presos dels camps de concentració franquistes (van existir 296 camps), va afectar entre 700.000 i un milió de ciutadans que van sofrir aquesta pena. La riquesa que van crear solament va afavorir als latifundistes terratinents i les famílies que dominaven el capital financer. Als presos només van aportar unes condicions de vida basada en el sofriment, la fam, la tortura i la mort. A les famílies dels presos, la deportació, la humiliació i la fam.
Aquesta burgesia que va ajudar a finançar el cop d’estat dels militars franquistes, mai va ser molestada i molt menys investigada, respecte als excessos assassins que van ser utilitzats, amb milers de víctimes que cap govern des de 1981 ha qüestionat. En aquest període també van desaparèixer més de 20.000 bebès, dels quals ningú ha donat resposta. Tampoc s’ha investigat els patrimonis robats en el franquisme a les seves víctimes. Era la forma que continuessin manant sense que ningú els votés, ni els molestés. Els aparells de l’Estat continuen en mans del poder postfranquista, i perquè el poble no traspassi la línia vermella, van crear la Llei Mordassa.
A poc a poc vam anar descobrint que ens havien estafat per l’estafa de la transició. 45 anys després continuem igual. Jutges que tanquen a qui protesta al carrer, però no veuen la corrupció d’una part de la classe política. Ara s’han posat en marxa per a tornar als vells temps que enyoren. Ja té un partit feixista que és la tercera força política d’Espanya. Ja són a la casa de la sobirania ciutadana des d’on neguen tot l’aquí narrat. Per a ells va ser la República la que va provocar el cop d’estat. Fins a l’ambaixador de Mexico de llavors, era conscient del que s’acostava, li va dir a Azaña (president de la República) que afusellés als militars que anaven a donar el cop. Perquè si no ho feia ell, ho farien els feixistes contra la república, com així va ser.
Aquests quaranta-vuit anys de silenci institucional (la transició modèlica) ens han sepultat a una situació que avança contra nosaltres mateixos. El nostre silenci ha estat l’aval més gran perquè ara tingui més incidència en l’opinió pública la “fastigosa” llei de la Concòrdia, i la nostra llei de la Memòria Democràtica resulta que, segons els seus detractors feixistes del PP i Vox és una eina basada en la “venjança”.
Espanya és el primer Estat del món que ha passat d’un règim dictatorial a un altre democràtic sense corregir la primera etapa, sense incloure en els plans d’educació primària i secundària de l’ensenyament públic i privat, la realitat del terror de l’etapa franquista, sense donar compliment a la consigna de veritat, justícia i reparació, els tres pilars en què s’ha d’assentar qualsevol projecte de recuperació històrica. Els partits anomenats democràtics, en la seva gran majoria, van mantenir una actitud de no-ingerència en el tema memorialista, el silenci va ser la seva aportació, la traïció el seu valor estratègic.
Tota una vergonya l’actitud dels quals part de les esquerres, sobretot del PSOE, que enfront de les conseqüències criminals en els territoris on tenien majoria durant anys, poca cosa van fer, es van oblidar dels camps de concentració a Andalusia, la comunitat que més crims van cometre els feixistes, uns 70.000 es calcula. Ara, en els acords entre PP i Vox, Juanma Moreno Bonilla, amb la fredor del qual és conscient que esmenti, fa declaracions en el dia del andalusisme recordant a Blas Infante, mentre signa l’acord de govern amb Vox on es plantegen un revisionisme memorialista en el seu àmbit territorial regionalista, on Blas Infante va ser executat pels feixistes, cosa que Vox assumeix.
El mateix està passant en les altres comunitats on governen junts PP i Vox, com Balears, País Valencià, Aragó, Extremadura, Castella i Lleó. El més sorprenent és que passa això i els seus votants actuen i justifiquen aquesta manipulació de la veritat perquè la seva ignorància és “supina”. Amb aquests exemples de traïció global ens escandalitzem quan veiem les seves mentides plasmades en els documents que signen. Si hi hagués realment una consciència seriosa sobre la necessitat de fer sobreviure els plans memorialistes, ara ja obrien acords globals per a contrarestar la influència feixista de Vox en les generacions joves, mitjançant una campanya amb presència en els centres educatius per a explicar la veritat haguda.
És sorprenent que els partits que més militants té que ostentin la llicenciatura de ciències de l’educació, i no es veuen per cap part fent un treball social amb els joves que ja estan manipulats per les idees feixistes de les xarxes socials de Vox i altres organitzacions d’extrema dreta.
Ara ja és tard, el feixisme no és conjuntural és estructural, això vol dir que es consolidarà en les nostres vides durant dues generacions de joves que estan pensant que els seus problemes laborals, d’habitatge i socials té a veure amb la presència de la població immigrant a Espanya. Alhora que es consolida una actitud individualista on es desconnecta de la solidaritat de classe que sempre ha tingut la classe obrera, amb el que la capacitat de mobilització només va determinada contra l’estranger.