La Mina Pública d’Aigües de Terrassa va construir un total de trenta repartidors o torres d’aigua en diferents fases, tot i que algunes les van refer diverses vegades i van variar d’ubicació. Del conjunt, vint-i-nou s’aixecaren al segle XIX i només una a principis del segle XX. Actualment, encara se’n conserven dotze als carrers del centre, sovint adossades a murs de tanques o habitatges. En tenim vuit d’inventariades com a bé cultural d’interès local i algunes d’aquestes corresponen a l’arquitecte Joan Baptista Feu i Puig. Es tracta doncs del que queda del primer sistema públic d’abastament d’aigua a la ciutat de Terrassa.
També es conserven, però algunes torres i dipòsits elevats que no pertanyen a la xarxa pública com el de la Cooperativa de Consum “Els Amics”, les de les masies de Can Palet i Can Colomer, la “Granja” de la família Aurell, la del carrer Sant Isidre, 9 i la del Cementiri Municipal, entre d’altres.
Encara que algunes hagin tingut la sort de ser restaurades, la situació actual de moltes és lamentablement deplorable. Queda molta feina a fer al respecte per evitar la seva desaparició pel progressiu deteriorament i de protecció. Demanem als seus propietaris, bàsicament la Mina Pública d’Aigües de Terrassa i al mateix Ajuntament per la del cementiri, que posin fil a l’agulla per revalorarles i donar-les a conèixer a la ciutadania. Varen ser uns elements històrics imprescindibles per a l’arribada i adequat ús de l’aigua pública a la població terrassenca.