Les ciutats es defineixen per moltes coses: pels seus carrers, els seus equipaments, el seu patrimoni o la seva activitat econòmica. Però, sobretot, es defineixen per la manera com tracten les persones.
Una ciutat és millor quan ningú no queda enrere. Quan qualsevol persona pot moure’s amb autonomia, accedir als serveis públics, comprendre la informació, participar en la vida comunitària i sentir-se part activa del projecte col·lectiu. Aquesta és la Terrassa que volem continuar construint.
Per aquest motiu, el Pacte Terrassa per a l’Accessibilitat Universal representa molt més que l’aprovació d’un document municipal. És la renovació d’un compromís que la ciutat va assumir fa més d’una dècada, quan, l’any 2012, es va signar el primer Pacte entre l’Ajuntament i les entitats de l’àmbit de la discapacitat. Aquell acord va marcar una fita important perquè va consolidar una manera de treballar basada en el diàleg, la participació i la corresponsabilitat. Avui, dotze anys després, actualitzem aquest compromís per donar resposta als nous reptes socials, als avenços normatius i a una concepció molt més àmplia de l’accessibilitat.
L’accessibilitat universal no consisteix únicament a eliminar barreres arquitectòniques. És garantir que qualsevol espai, servei, producte o informació pugui ser utilitzat, comprès i gaudit per totes les persones de manera autònoma, segura i en igualtat de condicions.
Això significa pensar també en l’accessibilitat comunicativa, cognitiva, sensorial i digital. En definitiva, significa dissenyar la ciutat perquè funcioni per a tothom des del primer moment, i no limitar-nos a adaptar-la quan apareix una necessitat.
Aquesta mirada beneficia les persones amb discapacitat, però també les persones grans, els infants, les famílies amb cotxets o qualsevol persona que, de manera temporal o permanent, pugui trobar-se amb alguna dificultat. Per això l’accessibilitat no és una política adreçada a un col·lectiu concret; no és una política sectorial. És una política de ciutat perquè millora la vida de tothom.
Aquest Pacte reforça aquesta visió transversal. No és una simple declaració d’intencions, sinó una eina estratègica que fixa objectius compartits, consolida espais de participació i dona continuïtat a instruments que Terrassa ha anat construint al llarg dels anys, com el Pla d’Accessibilitat Municipal, l’Oficina Tècnica per a la Promoció de l’Accessibilitat o la Comissió d’Accessibilitat de la Taula Local de Capacitats Diverses i Accessibilitat. Al mateix temps, incorpora el compromís de dotar les actuacions dels recursos necessaris perquè les paraules es transformin en fets.
Però el valor més important del Pacte no és només tècnic. És, sobretot, social i col·lectiu. És un compromís de ciutat.
Un compromís que va més enllà d’un mandat municipal i que interpel·la totes les institucions, les entitats, els col·legis professionals, el teixit empresarial, els centres educatius, els mitjans de comunicació i el conjunt de la ciutadania.
Per això es planteja com un document obert, capaç d’incorporar noves adhesions i noves complicitats. Perquè fer de Terrassa una ciutat plenament accessible és una responsabilitat compartida.
Com a tinenta d’alcalde i regidora de Capacitats Diverses i Accessibilitat, estic convençuda que les millors polítiques públiques són les que s’elaboren escoltant. Les entitats de persones amb discapacitat han estat durant anys, motor de transformació, veu crítica i aliades imprescindibles. La seva experiència, el seu coneixement i la seva perseverança han contribuït decisivament a fer de Terrassa una ciutat millor.
També sabem que encara queda molta feina per fer. Encara hi ha barreres físiques, però també barreres invisibles: informació que no és comprensible per a tothom, actituds que exclouen, serveis que no tenen en compte totes les realitats o espais que dificulten la participació. L’accessibilitat universal ens recorda que, sovint, la limitació no és en les persones, sinó en l’entorn que les envolta, i en la capacitat que tenim, com a societat, d’identificar i eliminar aquestes barreres.
En definitiva, l’accessibilitat és una qüestió de drets, però també de qualitat democràtica. Una ciutat només és plenament democràtica quan totes les persones poden exercir els seus drets en igualtat de condicions i participar de la vida comunitària sense obstacles.
Aquesta és la filosofia que inspira el Pacte Terrassa per a l’Accessibilitat Universal. Perquè l’accessibilitat no és un privilegi ni una concessió: és una manera d’entendre la ciutat. I estic convençuda que aquesta és la Terrassa que volem i mereixem: una ciutat oberta, inclusiva, justa i pensada per a tothom.