La setmana passada l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat) va publicar l’Índex socioeconòmic territorial (IST) relatiu a l’any 2022, un estudi que analitza diferents indicadors socials i econòmics dels barris i municipis de Catalunya.
A partir de les dades que l’IST ens proporciona obtenim una informació que ens permet fer un anàlisi de la situació laboral, del nivell educatiu, de la immigració o de la renda dels nostres barris.
Les dades de 2022 no difereixen gaire de les de 2021, publicades l’any passat, i això no és una bona noticia. Terrassa és una ciutat amb grans desigualtats entre els diferents barris del municipi. Fa temps que des del PSC n’alertem i que demanem mesures per reduir aquestes desigualtats (la darrera, al ple municipal del mes de maig). Som conscients de les limitacions pressupostàries i competencials de l’administració local en l’elaboració d’un pla per a la reducció d’aquests desequilibris entre barris de la mateixa ciutat, però les dades ens indiquen que aquesta problemàtica no només no es resol, sinó que s’agreuja any rere any, i això ens obliga a situar aquest repte com una de les principals prioritats de l’Ajuntament (no només del govern municipal) a mig termini.
Si parlem de capacitat econòmica i de nivell d’ingressos, les dades de l’any passat ens indicaven que al Centre de la ciutat la renda mitja per persona doblava la de barris com Ca n’Anglada, Sant Llorenç, Ègara, Guadalhorce, Can Palet II o Xúquer, una xifra que es triplicava si la comparàvem amb alguns sectors del barri de Montserrat. Les dades de 2022 ens evidencien que aquesta diferència s’ha agreujat: mentre que la renda mitja anual per persona ha augmentat 1.306 euros al Centre respecte l’any passat, a Ca n’Anglada només ho ha fet en 230 euros, a La Maurina en 350 euros, i a Can Palet en 372 euros.
En l’aspecte laboral, l’any passat observàvem que mentre la població ocupada al Centre superava el 73%, al barri de Ca n’Anglada aquesta dada era 20 punts inferior. L’IST de 2022 ens indica que aquesta desigualtat també s’ha agreujat: la població ocupada creix un 1,5% a l’Antic Poble de Sant Pere i a Vallparadís i un 1,8% a Les Fonts, i es redueix un 1,3% al barri de Ca n’Anglada, una reducció que també afecta a barris com Can Jofresa, Can Palet II, Xúquer i Guadalhorce.
Aquestes desigualtats s’han d’analitzar en un context de creixement demogràfic excepcional. L’any 2024 Terrassa va créixer en més de 4.500 habitants, superant els 233 mil veïns i veïnes a la nostra ciutat. Es tracta de l’increment anual de població més important en el que va de segle, superant els ritmes de creixement experimentats en els anys previs a la crisi econòmica desencadenada per l’esclat de la bombolla immobiliària. El component migratori ha estat essencial per assolir aquesta xifra, amb un saldo net positiu de 5.869 persones.
Les previsions demogràfiques indiquen que aquest creixement encara serà superior en els propers anys. Les darreres projeccions de població de l’Idescat situen Terrassa com una de les ciutats metropolitanes amb major creixement en les pròximes dècades, arribant als 250 mil habitants abans de l’any 2030, amb possibilitat d’assolir els 270 mil habitants en menys de 20 anys.
Gestionar aquest creixement de forma sostenible i equilibrada serà el gran repte. Un equilibri no només territorial, entre barris, sinó també des de la sostenibilitat dels serveis públics. Com evitarem el col·lapse dels diferents serveis, municipals o no, amb un dimensionament inadequat dels mateixos? Segons les dades, en dues dècades viuran a la ciutat 20.646 persones de més de 80 anys, gairebé el doble que en l’actualitat (11.695), cosa que suposa un increment del 76,5%. Estem preparats per aquest escenari, des del punt de vista sanitari i social?
Tenim infraestructures preparades per absorbir els fluxos de mobilitat que aquest increment de població generarà? Autobusos públics, carreteres, aparcament per al vehicle privat? Tenim equipaments cívics, socials i culturals per donar resposta a les necessitats futures? Tenim prou habitatge per satisfer la demanda? Tenim un Ajuntament i uns serveis municipals preparats per atendre 20 mil habitants més en 5 anys?
Aquestes preguntes no són retòriques, sinó que exigeixen respostes valentes i una planificació estratègica a mig i llarg termini. No podem limitar-nos a gestionar el dia a dia mentre la fractura social i territorial de la nostra ciutat s’eixampla. Cal un gran pacte de ciutat que, més enllà dels colors polítics, estableixi les bases per a un desenvolupament urbà, social i econòmic veritablement inclusiu. Aquest pacte ha d’alinear les polítiques d’urbanisme, serveis socials, educació i promoció econòmica amb un objectiu comú: garantir que el creixement de Terrassa reverteixi directament en la millora de la qualitat de vida dels barris més vulnerables i no pas en l’agreujament de les seves condicions.
Els reptes immediats de la ciutat tots els coneixem: seguretat, manteniment dels carrers i pavimentació, neteja, mobilitat i aparcament i accés a l’habitatge. Però aquest curt terminisme no ens pot fer oblidar quina serà la gran fita que entre tots, govern i oposició, haurem d’afrontar en el futur proper. El creixement sostenible de la població i la reducció de les desigualtats s’hauran d’abordar de forma conjunta. Aquest és el gran repte que Terrassa té i tindrà en els propers anys.