Ja he manifestat en diferents articles la meva preocupació per la manera com s’entén la participació ciutadana. Ho faig, sobretot, perquè soc conscient de la gran capacitat tècnica dels treballadors i treballadores de l’Ajuntament.
Però també de les mancances polítiques de l’equip de govern en aquest àmbit (i ho dic amb tot el respecte).
Obrir a concurs el disseny d’un espai tan important com el Portal de Sant Roc em sembla, d’entrada, una bona decisió. La seva ubicació estratègica, com a punt de trobada i de pas —amb autobusos, ferrocarril i una important zona de vianants—, el converteix en un espai clau per a la ciutat. I encara més si tenim en compte les restriccions de circulació que ja afecten aquest entorn.
Ara bé, les notícies sobre el procediment escollit i, sobretot, sobre els objectius i condicionants inicials del projecte no fan més que reafirmar-me en la poca sensibilitat de l’equip de govern envers la participació ciutadana. Permeteu-me posar-ne un exemple.
L’Associació Veïnal de Pere Parres reclama des de fa anys un procés participatiu per abordar la reurbanització de la plaça de la Cooperativa. La realitat del barri ja no té res a veure amb la del moment en què es va construir aquest espai. Els nous edificis han incrementat el nombre de famílies i han diversificat les necessitats i les franges d’edat dels seus habitants.
La reivindicació de l’associació és tan senzilla com assenyada: primer, escoltar el veïnat perquè pugui definir quins usos hauria de tenir aquesta plaça, la més gran del barri de les dues places, i un espai fonamental per a la vida comunitària; després, encarregar un projecte que doni resposta a les conclusions d’aquest procés. Aquest és, precisament, el veritable sentit de la participació: el disseny al servei de les necessitats de la ciutat, i no al revés.
És evident que una plaça de barri i el Portal de Sant Roc no tenen la mateixa dimensió ni la mateixa funció. Però això no impedeix que els veïns i veïnes de l’entorn, i la ciutadania en general, puguin opinar i influir en els criteris que definiran aquest espai.
No qüestiono que hi pugui haver un escenari —de grans dimensions!— ni un element d’homenatge a la tradició castellera. El que em pregunto és si aquestes decisions, preses prèviament des del despatx, responen realment a les necessitats de l’espai o simplement a una determinada voluntat política. Aquests condicionants marcaran inevitablement el resultat final i determinaran si el Portal de Sant Roc serà un espai acollidor, versàtil i pensat per al dia a dia, o bé un escenari destinat principalment a grans esdeveniments com cercaviles, fires o concerts.
També sorprèn que es parli de la reurbanització en superfície de la connexió soterrada amb la Plaça Vella com si aquesta fos una realitat imminent. Costa entendre que es plantegi com un element consolidat quan encara hi ha moltes incògnites sobre la seva viabilitat.
És positiu que el document parli de generar espais d’ombra mitjançant pèrgoles o altres estructures desmuntables, i de buscar solucions d’aigua que ajudin a refrescar l’ambient. Però sobta l’absència de qualsevol referència a una infraestructura verda estable: cap proposta de jardins, d’arbrat, de fonts o d’elements d’aigua permanents que facin de l’espai un lloc agradable per passejar, descansar o simplement trobar-se. En un context d’emergència climàtica, sembla una oportunitat desaprofitada.
I encara queda una pregunta important: els vehicles continuaran accedint al pàrquing subterrani pel mateix punt? Aquest sí que és un condicionant determinant per al futur disseny de l’espai i, tanmateix, no se’n diu res. En canvi, sí que s’anuncia que l’equip guanyador desenvoluparà un procés participatiu d’un mes. Participar en què, exactament, si les decisions fonamentals ja s’han pres? Aquest és, precisament, el problema: confondre participació amb validació.
Potser serà el proper govern municipal qui tingui l’oportunitat de corregir aquestes mancances i entendre que la participació ciutadana no és un tràmit al final del procés, sinó el seu punt de partida.