Quan pensem en sensellarisme, sovint ens ve al cap la imatge d’una persona dormint al carrer. És una imatge dura i real, però també incompleta. Perquè el sensellarisme avui ja no té una sola cara. Cada cop més, el sensellarisme també té cara de família.
En els darrers anys, les entitats socials hem començat a detectar un canvi en el perfil de les persones que es queden sense llar. No es tracta només de persones soles en situació d’exclusió severa, sinó també de mares amb fills, parelles amb infants o famílies senceres que, tot i tenir ingressos, no poden accedir a un habitatge.
Sovint aquestes famílies no dormen al carrer. Dormen en pensions, en habitacions rellogades o en allotjaments temporals. Passen mesos, de vegades anys, encadenant solucions provisionals. No tenen una llar estable, però tampoc encaixen en la imatge tradicional del sensellarisme. I per això moltes vegades passen desapercebudes.
Aquesta realitat és cada cop més present. L’augment dels preus de l’habitatge hi té molt a veure. Segons dades recollides a l’informe de sensellarisme familiar, des de l’any 2000 el preu de l’habitatge nou ha crescut gairebé tres vegades més que els ingressos mitjans de la població, mentre que el lloguer ho ha fet més del doble.
Aquest desequilibri fa que moltes famílies destinin una part cada vegada més gran dels seus ingressos a pagar l’habitatge. De fet, una de cada tres llars destina més del 50% dels seus ingressos al lloguer, una situació clarament insostenible a mitjà termini.
Quan una família perd la seva llar, no només perd un sostre. Perd també estabilitat, intimitat i arrelament. Els infants canvien d’escola, les famílies perden vincles amb el barri i es trenquen relacions quotidianes que formen part de la vida comunitària. Allò que sembla només un problema d’habitatge acaba afectant també la xarxa social, el suport mutu i la participació en la comunitat.
Perquè una llar no és només quatre parets. És el lloc des d’on construïm vincles, cuidem els nostres fills i filles, fem xarxa amb el barri i ens sentim part d’un lloc.
El fenomen, a més, és més ampli del que indiquen moltes estadístiques. Segons l’informe, més de 40.000 unitats familiars estan inscrites al registre de sol·licitants d’habitatge de protecció oficial, una dada que mostra la magnitud de la demanda i la dificultat real d’accedir a un habitatge digne.
Darrere d’aquestes xifres hi ha històries molt concretes. Famílies amb ingressos baixos, sovint amb feines precàries, que no poden competir en un mercat de lloguer cada vegada més tens. De fet, moltes de les famílies en situació de sensellarisme familiar no superen els 1.040 euros mensuals d’ingressos, el llindar de la pobresa.
Des de Som Llar hem volgut posar llum sobre aquesta realitat amb una campanya sobre sensellarisme familiar, que busca explicar què hi ha darrere d’aquest fenomen i trencar alguns dels estereotips que encara tenim quan parlem de persones sense llar.
En aquest marc hem creat la peça audiovisual “Qui és qui del sensellarisme familiar”, que convida a mirar aquesta realitat amb uns altres ulls.
La campanya també s’acompanya d’un informe sobre sensellarisme familiar que analitza les causes, les dimensions i els reptes d’aquest fenomen creixent.
Parlar de sensellarisme familiar és parlar del dret a l’habitatge, però també del dret a arrelar, construir comunitat i viure amb dignitat.
Perquè el sensellarisme no sempre es veu. De vegades no és al carrer, sinó darrere la porta d’una pensió, d’una habitació compartida o d’un allotjament temporal.
Visibilitzar-lo és el primer pas per garantir que totes les famílies puguin tenir allò que hauria de ser un dret bàsic: una llar.