Terrassa estarà connectada amb tren a Granollers, passant per Sabadell, l’any 2034. El president de la Generalitat, Salvador Illa, i el líder d’ERC, Oriol Junqueras, han tancat aquest dijous un acord històric, en el marc del pacte dels pressupostos, per a un projecte dissenyat per unir tota la segona corona metropolitana, des de Vilanova i la Geltrú fins a Mataró, sense haver de passar per Barcelona.
Segons la consellera de Territori, Sílvia Paneque, l’objectiu és trencar l’actual model radial de Barcelona i transitar cap a un sistema ferroviari en forma de “malla” que millori la connectivitat directa entre les comarques del Vallès, el Maresme i el Penedès, escurçant el temps de viatge diari de milers d’usuaris.
L’envergadura de l’obra es resumeix en xifres: 120 quilòmetres, 68 de nova construcció, i 40 estacions (23 de noves). El Govern preveu una inversió de 5.200 milions d’euros que haurà d’assumir l’Estat amb l’horitzó d’enllestir la infraestructura el 2041, en un desplegament per fases independents.
La primera fase unirà els Vallesos
Dins d’aquest calendari, Terrassa hi té un paper fonamental. La fase 1, que uneix Granollers amb Sabadell i la ciutat, és l’única amb el finançament garantit a través del Pla de Rodalies 2026-2030. Aquesta etapa, que suposarà la connexió estructural entre els dos Vallesos, consta de 32 quilòmetres i 15 estacions, cinc de les quals seran noves: Montmeló Circuit, Santiga, Can Llobet, Sabadell Can Llong i Terrassa Oest. El tram de nova creació s’aixecarà entre Santa Perpètua de Mogoda-Barberà i Sabadell Nord.
L’actuació inclou també el desdoblament de l'R3 entre Granollers, Canovelles i Santa Perpètua, així com la quadruplicació de l’R8 a Santa Perpètua per separar el trànsit de Rodalies del corredor mediterrani.
L’alcalde de Terrassa, Jordi Ballart, que s'ha desplaçat a l’acte celebrat a Sant Sadurní d’Anoia, amb el tinent d’alcalde de Territori, Xavier Cardona, per conèixer el projecte, ha valorat positivament que es torni a situar la mobilitat ferroviària al centre del debat. “Fa anys que reivindiquem la línia orbital ferroviària com un projecte per millorar les relacions de mobilitat entre les ciutats metropolitanes, que són cada cop més transversals i no poden dependre del pas per Barcelona”, ha afirmat Ballart.
Tot i això, l’alcalde ha advertit que cal “tocar de peus a terra” davant d’una infraestructura complexa i assegura que vetllaran pel compliment d’aquesta primera fase. En aquest sentit, celebra que l’acord inclogui una fase 0 de reforç de l’R8 amb nous intercanviadors, especialment a Hospital General i Baricentro, “que són absolutament estratègics i amb una inversió molt inferior, poden multiplicar les connexions ferroviàries de Terrassa”. Amb tot, Ballart ha recordat que la prioritat clara continua sent la millora de l’R4 i l’execució del túnel de Montcada per reduir el temps de viatge amb Barcelona amb serveis semidirectes.“Benvingut qualsevol projecte que reforci la xarxa, però el més important és passar dels titulars als fets”, ha conclòs.
Des de l’Arc Metropolità, hi han anat diversos alcaldes. La presidenta de l'entitat i alcaldessa de Rubí, Ana María Martínez, ha celebrat l’impuls a una línia “llargament reivindicada” i l'ha qualificat com una “solució cabdal” per trencar el sistema radial.
- Jordi Ballart, acompanyat d’altres alcaldes i alcaldesses de l’associació de municipis de l’Arc metropolità, en l`acte
Pel que fa a la resta del projecte, la línia creixerà en tres etapes de sis estacions cadascuna. La fase 2 enllaçarà Mataró i Granollers el 2037 (1.450 milions d’euros). La fase 3 unirà Terrassa Oest i Vilafranca del Penedès el 2040 (1150 milions), coordinada amb l’Eix Transversal Ferroviari. L’anella es tancarà el 2041 fins a Vilanova i la Geltrú (1.400 milions). Un cop finalitzada, trajectes com Mataró-Terrassa es podran fer en 45 minuts, amb trens a 120 quilòmetres per hora de velocitat punta
Els terrenys es van reservar en un pla director urbanístic el 2010, en el mandat de José Montilla. Aquestes seran pràcticament les primeres noves vies de passatgers a Catalunya des de 1977.
