El papa Francesc ens ha deixat just en un moment que no esperàvem. Una mica amb el peu canviat. No obstant això, amb el seu pontificat de 12 anys i 39 dies, ens deixa un llegat important que hem de seguir digerint, treballant, incorporant.
Fent viu. Aquests dies és impressionat el ressò que ha generat la mort del papa Francesc, i les pàgines de diaris digitals i impresos que ha ocupat i ocupa. És un papa especial. Destaquem cinc característiques que el podrien definir, i que potser per això el fan especial.
Misericordiós. El papa Francesc ha volgut posar la misericòrdia al centre del seu pontificat. La misericòrdia ens empeny a ajudar i a perdonar els altres. És una paraula una mica eclesial, però que no és més que l’acollida i l’abraçada fraterna a tothom. Hi ha un bon article d’Andrea Tornielli en aquest sentit publicat a “Vatican News”. La misericòrdia és pintada com ningú en el quadre de Rembrandt que es troba a Sant Petersburg, en què el pare abraça el fill pròdig. El papa Francesc ha estès els seus braços, físicament i espiritualment, a tothom, sobretot als més ferits, un veritable papa misericordiós.
Proper. El papa Francesc ha estat una persona propera, físicament i emocionalment. S’ha acostat sempre físicament a la gent que ha tingut a prop. Ha tingut gestos espontanis amb molts nens i nenes, amb famílies que el visitaven, amb escoles que eren al Vaticà. Ha tingut gestos molt lloables amb els més necessitats, només cal veure algun vídeo de com renta els peus a unes internes d’un centre penitenciari d’Amèrica Llatina. Li agradava acostar-se. Tocar. Acariciar. Connectar. Consolar. Jesús també ho feia. Ha estat també proper amb els que tenia més lluny, amb el seu parlar i el seu escriure. Un conegut deia fa poc que no havia llegit mai tants textos d’un papa com els del papa Francesc. Són textos excepcionals, ja que combinen senzillesa i profunditat. Dos clars exemples són “La joia de l’Evangeli”, i “Amoris laetitia” (la joia de l’amor). Van a l’arrel. El papa Francesc ha estat un papa proper.
Alegre. El papa Francesc ha estat una persona alegre. Amb un somriure autèntic, i genuí. Amb un gran sentit de l’humor. Era públic que una de les seves pregàries preferides i que feia diàriament era la pregària del bon humor de Tomàs More, que entre d’altres diu: “Dona’m, Senyor, el sentit de l’humor: fes-me capaç de riure d’un acudit, perquè sàpiga treure una mica d’alegria de la vida i la pugui compartir amb els qui m’envolten”. El papa Francesc l’ha caracteritzat una alegria natural, una joia genuïna i un bon sentit de l’humor que l’han fet molt especial. El papa Francesc ha estat un papa alegre.
Lliure. El papa Francesc ha estat una persona lliure. A “La Vanguardia”, Anna Buj publica un article interessant en aquest sentit. No ha sigut un gran amic dels protocols, les normes, del que estava establert. Es requereix valentia i coratge per fer alguns dels passos importants que ha realitzat i que alhora ha generat dubtes en alguns sectors. Ha actuat segons creia, lliurement. El gest del penúltim dia, és clar, rebre el vicepresident Vance, però alhora enviant un missatge a favor del desarmament, i per la preocupació pel tracte que alguns immigrants reben. El papa Francesc ha estat un papa lliure.
Esperançat. El papa Francesc ha estat una persona esperançada. Plena d’esperança. Ha tingut esperança, i ha sabut transmetre-la als altres contínuament. Des de la seva primera missa de Rams en què ja va dir: “No permeteu que us robin l’esperança”, fins a arribar a dedicar l’any Jubilar a l’esperança amb el lema “Pelegrins d’esperança”, i el títol del llibre autobiogràfic “Esperança”. Però no ha transmès l’esperança només amb paraules, sinó que també amb gestos, mirades. Carícies. El papa Francesc ha estat un papa esperançat.
La misericòrdia, la proximitat, l’alegria, la llibertat, i l’esperança són cinc de les característiques que nosaltres destaquem del papa Francesc. Cinc trets d’un tarannà humanista que contrasta amb certs comportaments molt egoistes dels nostres dies, són cinc trets que tots podem assumir i que poden ajudar a millorar el nostre entorn més immediat. Papa Francesc, descansa en pau.