Produeix perplexitat voltar per qualsevol poble o ciutat i contemplar desenes o centenars de cases i pisos buits. Molts d’ells abandonats de fa anys.
Ja no és per la trista imatge que ofereixen, sinó per contrastar amb la necessitat urgent de disposar d’habitatges per a les noves generacions o per a la gent que s’ha incorporat al nostre país.
Si algú té algun conegut, familiar o amic a la recerca de pis en qualsevol ciutat mitjana o gran, podrà comprovar la impossibilitat de trobar-ne algun en condicions raonables de lloguer i d’habitabilitat. Hi ha qui davant la pressió ha posat a lloguer pisos que tenia mig abandonats. I sense invertir ni cinc, ha fixat preus escandalosos. En alguns casos, simplement comenta als inquilins que si volen viure millor que siguin ells els qui facin i paguin les millores...
Fa anys que reclamo mà dura contra propietaris que tinguin cases o pisos buits i abandonats. No ens ho podem permetre per aquesta doble situació d’emergència nacional i d’imatge general. Puc entendre la situació de moltes famílies que han heretat una casa o un pis en males condicions i no tenen diners per a la rehabilitació. Doncs bé, que venguin. I si no troben comprador, que vagin al seu ajuntament i li proposin la compra.
Mirem algunes poques xifres per entendre la gravetat de la situació. Segons xifres de l’any 2023, tenim a tot Espanya un global de 3,8 milions d’habitatges buits. És a dir, un 14,4% de tots els existents.
És una xifra increïble i escandalosa, perquè si molts s’imaginen que estan en pobles petits, mig abandonats, s’equivoquen. Es donen xifres immenses a la majoria de les ciutats del país.
Si mirem Catalunya, amb quatre números entendrem la situació. Tenim prop de 420.000 habitatges buits, que representen un 10,7% del total. Només agafant les quatre capitals veurem de què va la cosa. A Barcelona, hi ha un 9,3% d’habitatges buits, a Girona un 9,6%, a Lleida un 7,8% i a Tarragona un 12,3%. Com podem veure, ja no és que tinguem cases o pisos buits en molts dels pobles del país, és que en grans ciutats n’hi ha a milers.
Què fer? Queda clar que les accions dutes a terme fins ara han estat febles i poc efectives. S’ha d’anar molt més lluny i deixar clar a tots els propietaris que no poden tenir cases o pisos buits pels segles dels segles. Si no les poden arreglar, les poden cedir perquè ho facin els ajuntaments o la Generalitat. Ara, pràcticament a tots els municipis tenen aquesta opció. A canvi, podran rebre un lloguer.
Si no volen aquesta opció, toca vendre, necessitin o no els diners que en puguin treure. El que no poden fer és no fer res, com ha passat fins ara. Hi ha mesures que animo a fer servir, com són els recàrrecs progressius en el rebut de l’IBI. Si un propietari de casa buida veu com cada any ha d’assumir un impost més i més alt, potser arribarà a la conclusió que ha arribat el moment de vendre.
A grans mals, grans remeis. La situació de manca d’habitatge ha arribat a extrems impossibles d’acceptar. Toca, doncs, disposar de més habitatges. I abans de fer-ne de nous, és molt més ràpid, efectiu i pràctic tornar a la vida, cases i pisos que fa anys l’han perduda.