Els nous aranzels comercials impulsats per l’administració nord-americana, liderada per Donald Trump, han tornat a posar sobre la taula una realitat que sovint oblidem.
L’economia global està interconnectada, i les decisions que es prenen a milers de quilòmetres poden tenir un impacte directe i contundent en el nostre territori. Catalunya, amb una forta vocació exportadora, no és aliena a aquests canvis. I, dins de Catalunya, comarques industrials com el Vallès Occidental esdevenen especialment sensibles a les turbulències comercials globals.
Tanmateix, a diferència d’altres territoris, el Vallès Occidental presenta una característica clau que el fa més resilient davant d’aquest tipus d’amenaces: la seva alta diversificació industrial. Aquesta singularitat, sovint menystinguda en favor de models especialitzats, esdevé avui una fortalesa estratègica de primer ordre. Allò que en altres moments s’havia interpretat com una dispersió o manca de definició estratègica, en el context actual es revela com una font de solidesa econòmica.
Aquesta setmana, el conseller d’Empresa i Treball, Miquel Sàmper, ha destacat la necessitat d’avançar cap a un model productiu més resilient, menys vulnerable als vaivens geopolítics i comercials. Aquesta és, de fet, una de les línies de treball que diversos agents econòmics del Vallès Occidental ja fa temps que impulsen. El teixit productiu de la comarca és un exemple viu d’aquesta diversificació econòmica.
Al Vallès Occidental, segons dades de l’Observatori comarcal, conviuen sectors com la Química i farmacèutica i el Metall que concentren, respectivament, el 16,8% i el 16,4% dels llocs de treball de la comarca. Altres branques amb un pes rellevant són Alimentació, begudes i tabac (9,1%), Altres manufactures (8,7%), Fabricació de maquinària i equips (8,6%), Fusta, paper i arts gràfiques (8,5%) i Cautxú, plàstics i altres (8,3%). Aquesta pluralitat no només genera ocupació en un ventall ampli de perfils professionals, sinó que actua com a xarxa de seguretat en moments de crisi. Si un sector pateix una caiguda, n’hi ha d’altres que poden compensar parcialment la davallada, mantenint l’activitat econòmica i la cohesió social.
Terrassa, amb el seu passat industrial i el seu present diversificat, exemplifica aquesta estratègia. La ciutat ha sabut reinventar-se, passant d’una dependència històrica del sector tèxtil a un model on conviuen empreses i centres tecnològics de referència mundial, com Leitat; indústria creativa; recerca i desenvolupament, i noves economies verdes. Aquest canvi no ha estat espontani: és fruit d’anys d’esforç col·lectiu, de complicitats entre l’administració, la universitat i el sector privat. Avui, Terrassa és un node important de coneixement, innovació i producció. I no pot deixar de ser-ho.
Cal també destacar el paper d’institucions clau com la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) o el Parc Científic i Tecnològic Orbital 40, que han contribuït a atraure talent i empreses de valor afegit. Aquest ecosistema permet que el Vallès Occidental, lluny de ser una comarca dormitori, sigui un espai amb capacitat de generar i retenir activitat econòmica d’alt nivell.
En contraposició, altres territoris que han apostat per una forta especialització industrial, com pot ser el cas de comarques centrades quasi exclusivament en l’agroindústria o en sectors molt concrets, poden veure’s greument afectats per canvis en les normatives comercials, barreres aranzelàries o canvis en la demanda global. Sense anar més lluny, a Catalunya hi ha comarques on un sol sector representa més del 80% de la xifra de negoci del seu territori. La manca de diversificació els fa més vulnerables davant de canvis sobtats com els que ara veiem amb la nova política comercial dels Estats Units.
Per això, és imprescindible que les administracions públiques acompanyin aquest esforç. Calen polítiques actives de suport a la innovació, a la digitalització de les pimes, a la formació professional adaptada a les noves necessitats de l’empresa. No es tracta de competir en preu, sinó en qualitat, valor afegit i capacitat d’adaptació.
Al Vallès Occidental estem fent els deures. Aquest mes de juliol hem aprovat la nova estratègia comarcal d’indústria de la mà dels principals agents socials i econòmics de la comarca, cambres, centres tecnològics, universitats i administració pública (ajuntaments, Generalitat, Diputació i AMB). Una eina que ens ha de servir per afrontar els reptes que tenim al davant en matèria econòmica i que vol consolidar el nostre territori com a motor industrial.
En definitiva, els aranzels de Trump són un símptoma més d’un entorn global inestable, en el qual les economies locals han d’estar preparades per a resistir i adaptar-se. El Vallès Occidental, amb Terrassa com a municipi clau, té les eines per fer-ho. Ara cal consolidar aquest model, reforçar-lo, i reivindicar-lo com a exemple de com es pot construir una economia més forta, flexible i preparada per als reptes del futur.
La diversificació industrial, lluny de ser una feblesa, pot ser una de les grans fortaleses del nostre teixit productiu si sabem llegir correctament les lliçons del present. El Vallès Occidental ja ha començat a escriure el capítol. Sabem on volem arribar, i sabem què hem de fer.