El Ministeri de l’Interior ha fet públiques unes dades que són molt importants per a Terrassa: en només sis mesos, la criminalitat s’ha reduït un 17,2% respecte al mateix període de l’any anterior.
Això significa gairebé 1.000 delictes menys: hem passat de 5.512 infraccions penals el 2024 a 4.566 aquest 2025.
No és un detall menor: Terrassa és la segona ciutat metropolitana amb una reducció més gran de la delinqüència, només superada per Les Franqueses. I aquesta davallada no és un cop de sort, ni una casualitat estadística. És fruit d’una estratègia definida, d’una aposta política ferma i d’un treball constant que des del govern municipal hem encapçalat des del 2019. Una prioritat que l’alcalde Jordi Ballart ens va posar sobre de la taula a l’equip de Tot per Terrassa el dia 1 de la posada en marxa del nou govern municipal.
Quan vam arribar, la Policia Municipal comptava amb 209 agents. Avui ja en tenim 281, i estem a punt d’assolir el primer objectiu: arribar als 300. Aquesta ampliació, lluny de ser un número en un paper, ha permès reforçar la presència als carrers, millorar la capacitat de resposta i implantar un model de seguretat més proper, proactiu i eficaç.
Som la tercera ciutat de Catalunya, amb 230.000 habitants, i tenim la complexitat, els reptes i les tensions que comporta qualsevol gran ciutat europea. Aquí passen coses, com passen a Barcelona, a Sabadell o a qualsevol altre gran municipi. També als municipis on governa Vox i Aliança Catalana, els principals instigadors de crispació al carrer. No vivim aïllats dels problemes globals ni de la delinqüència que afecta arreu.
Ara bé, la diferència és clara: nosaltres governem amb resultats. Les dades ens indiquen que Terrassa és capaç de fer front als reptes i reduir de manera significativa els delictes.
El risc 0, una ciutat sense cap delicte, sense cap delicte greu o molt greu, sense problemes de convivència... no existeix, però sí que podem afirmar que caminem cap a una Terrassa una mica més segura avui que fa sis mesos.
Des del govern municipal, però, no ens conformem amb les dades ni ens fan relaxar. Som conscients que darrere de cada delicte hi ha una víctima, un veí o una veïna que pateix. Famílies que pateixen, i molt. I cada cas, els asseguro, lectores i lectors, ens ocupa i preocupa.
Però hi ha una cosa que ens preocupa també molt: la irresponsabilitat política d’alguns representants que, davant qualsevol incident, s’afanyen a inflar-lo, a escampar por i a instal·lar la sensació d’inseguretat per treure’n rèdit electoral a través de vídeos esbiaixats, amb part de la informació i engreixant rumors i mentides.
Aquesta manera de fer política és tòxica, insulta la intel·ligència dels terrassencs i terrassenques i no aporta solucions, només fractura i desconfiances.
No entrarem en aquest joc. La seguretat és massa seriosa per convertir-la en una arma partidista. Treballem amb dades, planificació i recursos. Els resultats ens avalen. Els altres només tenen soroll.
Però en matèria de seguretat no hi estem sols. Hi ha un repte que cal abordar amb valentia i des de Terrassa no tenim competències per fer-ho: la multireincidència.
A Terrassa tenim identificades unes 30 persones que, una vegada i una altra, cometen delictes contra la convivència. Els detenen, però tornen immediatament al carrer. No hi ha ciutat que aguanti aquest desgast permanent.
Això no és culpa de la Policia Municipal, que fa la seva feina i la fa bé. El problema és que el sistema judicial és massa tou amb aquests casos. I aquí no ens podem enganyar: sense un sistema judicial valent i eficaç, la lluita contra la delinqüència està coixa.
Per això exigim a les altres administracions canvis legislatius i més contundència contra els multireincidents. No podem permetre que trenta individus condicionin la vida de 230.000 persones. Això és inadmissible i políticament insostenible.
Som conscients que la percepció ciutadana no sempre coincideix amb les estadístiques. Hi ha conductes i comportaments que generen malestar i inseguretat: sorolls, incivisme, botellots, ocupacions il·legals. No ho menystenim perquè la convivència també és seguretat.
Ara bé, tampoc permetrem que s’utilitzin aquests casos per magnificar la inseguretat i pintar una ciutat que no existeix. El descens del 17,2% és real i important. I tot i que no és un punt final, demostra que la direcció és la correcta. La diferència és que nosaltres no venem catàstrofes: treballem per resoldre problemes.
Aquesta mateixa setmana hem fet un pas endavant amb la posada en marxa de la nova Unitat de Policia Administrativa i d’Informació (UPAI).
Aquesta unitat reforçarà la vigilància i el compliment de la normativa en àmbits sensibles com el control d’establiments, les ocupacions de caràcter delinqüencial, les investigacions de paisà i la vigilància discreta en mercats, festes i concentracions.
La UPAI és un instrument per avançar cap a una seguretat més tècnica, professional, propera i eficaç.
Innovem i reforcem constantment el nostre model.
El descens important de la criminalitat no seria possible sense el compromís de la Policia Municipal de Terrassa. Agents que patrullen, que investiguen, que responen a emergències i que posen el cos i el rostre a l’esforç col·lectiu. A tots ells i elles, el nostre agraïment.
Però la seguretat no és només feina de la policia. És una responsabilitat col·lectiva. Necessitem la implicació de la ciutadania, de les institucions i d’un sistema judicial que estigui a l’altura. Només així consolidarem els avenços i farem de Terrassa una ciutat encara més segura.
Terrassa és avui una ciutat més segura. Ho diuen les dades, ho corroboren els fets. Però no ens conformem. Continuem treballant amb rigor, valentia i determinació. Perquè la seguretat no és només un número en una estadística: és la garantia que tothom pugui viure i conviure en llibertat, respecte i tranquil·litat.
I que quedi clar: mentre alguns volen alimentar la por, nosaltres treballem per garantir seguretat. Mentre alguns especulen amb els problemes, nosaltres els resolem. I mentre alguns només busquen titulars, nosaltres aconseguim resultats.
Una última reflexió: Estic convençut que alguns partits de l’oposició que ara potser no donen credibilitat a aquestes dades, sí que ho farien si fossin totalment negatives.