Quan un país ha estat objecte de mala planificació, mala organització i dèficit generalitzat de gestió, topa amb les conseqüències. Tard o d’hora, havia de passar i com és habitual, passa en el pitjor moment.
Després de la greu catàstrofe ferroviària d’Adamuz (Còrdova), Rodalies entra en col·lapse. No només pel greu accident de Gelida, amb la mort d’un maquinista en pràctiques, sinó per múltiples altres incidències, motivades per tot el dit al principi, ajuntat a un dels hiverns més extrems dels darrers anys. El que deia: les males notícies s’encomanen unes a altres.
Però, el que ha passat no ens ha de tapar els enormes canvis que s’estan produint arreu del país, conseqüència de tenir el govern més format i preparat des de la recuperació de la Generalitat, l’any 1980. Ho dic amb coneixement de causa, per haver estat quaranta anys, a la sala de màquines d’un ajuntament, en un govern d’un consell comarcal, i quatre legislatures en el Parlament de Catalunya.
Aquest coneixement de la realitat del país, em porta a fer aquestes afirmacions. Estem en bones mans, i els propers anys demostraran com es pot canviar el rumb d’un país si es deixa actuar amb un mínim de col·laboració i participació. Ara i aquí, necessitem urgentment poder aprovar els pressupostos 2026. Aquesta eina és fonamental per a poder posar en marxa un munt d’iniciatives que garanteixin el bon govern.
Hi ha una administració molt mal conjuntada, fruit de molts anys d’anar creant estructures i organismes que s’encaixaven de qualsevol manera, en el conjunt. Toca, reordenar i organitzar aquests serveis com perquè responguin amb celeritat i eficàcia a totes les decisions que es prenguin. Ara no passa ni pot passar perquè els circuits són un desastre. Tenim multitud d’organismes mal plantejats, mal dissenyats i amb dèficits notables de personal i tecnologia per poder ser eficients. Encara ara, hi ha tràmits que poden durar mesos, quan haurien de durar unes poques setmanes o fins i tot uns pocs dies. Aquí, tant hi puc posar tràmits personals/ individuals com col·lectius. Tant per temes de documents, llicències, permisos, pròrrogues, ets, com per a grans empreses i societats que s’han de moure per camins massa complicats, a més d’extraordinàriament lents.
Tornant al principi. El caos a Rodalies havia d’arribar. Després de decennis d’inversions ridícules, estem en plena operació de posada al dia, sense poder parar trens i treballar amb calma i tranquil·litat . Em consta hi ha finançament suficient. Toca tenir temps i empreses per dur a terme les inversions previstes. Tots volem solucions ràpides, sense ser conscients de la complexitat de la xarxa i amb ella també de la construcció i lliurement del material mòbil. D’aquí a pocs mesos s’anirà incorporant.
Dit això, ha d’haver-hi una constant supervisió en totes les feines, grans o petites com perquè en pocs anys, tinguem les Rodalies que ens mereixem. I en les petites, no pot tornar a passar que un arbre, un roc o un pas a nivell no estigui en les degudes condicions. Les franges laterals han d’estar netes de vegetació i els talussos nets i protegits.
Almenys comencem per les petites coses per acabar amb les més grans. Acabo. Segurament aquesta crisi, haurà servit per sacsejar posicions i aconseguir posar el tema com la primera de les prioritats, al mateix nivell que el problema de l’habitatge. Ja era hora.