Hi ha territoris que, pel seu pes econòmic, industrial i demogràfic, han de tenir un paper central a l’hora de planificar les infraestructures d’un país. El Vallès n’és, sens dubte, un.
Tanmateix, la seva realitat com un dels principals motors productius de Catalunya no sempre s’ha traduït en una xarxa de mobilitat i connexions a l’altura de les seves necessitats i del seu potencial.
Ara tenim l’oportunitat de començar a corregir aquest desequilibri. La possibilitat que el Vallès disposi d’una estació d’alta velocitat, en el marc del futur Eix Transversal Ferroviari, és una bona notícia, però sobretot obre un debat de més abast: quin lloc ha d’ocupar el Vallès en el mapa de les infraestructures de Catalunya de les pròximes dècades?
El projecte que ara comença a estudiar-se preveu connectar Lleida, Igualada i Martorell amb el Vallès i l’accés nord a Barcelona per la Sagrera, amb un nou ramal entre Martorell i Mollet. També contempla que la futura estació permeti l’intercanvi amb Rodalies i Ferrocarrils de la Generalitat. És un plantejament que compartim: les infraestructures del futur s’han de concebre com una xarxa, no com actuacions aïllades.
El Vallès Occidental és un dels grans motors industrials i empresarials de Catalunya, amb una elevada concentració de pimes, empreses exportadores, polígons industrials i activitats d’alt valor afegit. A aquest teixit productiu s’hi sumen universitats, centres de recerca, infraestructures científiques i parcs tecnològics. Connectar millor tot aquest potencial amb Barcelona, la resta de l’Estat i Europa no és només una millora per al Vallès: és una inversió en la competitivitat del conjunt de Catalunya.
Per això, la futura estació d’alta velocitat no s’ha de plantejar com l’estació d’una ciutat concreta ni convertir la seva ubicació en una competició entre municipis. Hem de parlar d’una estació de territori, pensada per donar servei al màxim nombre possible d’empreses, persones treballadores, centres de coneixement i polígons industrials.
La seva ubicació s’haurà de decidir amb criteris objectius, tenint en compte empreses i llocs de treball dins la seva àrea d’influència, temps d’accés des dels principals municipis i polígons, connexió amb Rodalies i FGC, reducció dels temps de viatge i retorn econòmic i social. Una infraestructura pensada per a les pròximes dècades no es pot decidir des d’una mirada estrictament local.
I hi ha una condició imprescindible: intermodalitat real des del primer dia. Una estació d’alta velocitat només serà útil si és fàcil arribar-hi. La connexió amb Rodalies, FGC, autobusos i altres sistemes de transport públic ha de formar part del projecte des de la seva concepció, igual que els accessos als polígons, universitats, parcs empresarials i centres tecnològics. L’objectiu no ha de ser simplement construir una estació, sinó crear un veritable node de mobilitat.
Aquesta visió encaixa amb una reivindicació que des de Pimec defensem: Catalunya necessita una estratègia ferroviària de país, estable i amb visió de llarg termini. Per això hem plantejat un Pacte Nacional Ferroviari que vagi més enllà de Rodalies i incorpori també els serveis regionals, les mercaderies i les grans connexions estratègiques.
Al Vallès, parlar de mobilitat és parlar també de logística i indústria. L’accés als polígons, el transport ferroviari de mercaderies, la intermodalitat i la mobilitat de les persones formen part d’una mateixa equació. Si volem una indústria més competitiva, sostenible i internacionalitzada, necessitem infraestructures a l’altura.
Aquesta aposta, però, no pot anar en detriment de la mobilitat quotidiana.
No hem d’escollir entre alta velocitat i Rodalies. Necessitem les dues coses: una xarxa fiable i competitiva perquè milers de persones puguin arribar cada dia als seus llocs de treball i infraestructures estratègiques que connectin els nostres pols econòmics amb les grans xarxes estatals i europees.
També tenim l’oportunitat d’avançar cap a una regió metropolitana de Barcelona més policèntrica. Durant massa temps hem pensat les infraestructures amb una lògica excessivament radial. El Vallès té prou pes demogràfic, industrial, empresarial i de coneixement per actuar com una centralitat pròpia i contribuir a articular una metròpoli més equilibrada i competitiva.
Per tant, la futura estació d’alta velocitat és important, però el debat va molt més enllà. És l’oportunitat de situar el Vallès al centre de l’estratègia de mobilitat i infraestructures del país.
El Vallès no pot ser només un territori per on passen les infraestructures. Ha de ser un territori que les articula i les aprofita per generar activitat, talent, inversió i oportunitats. Apostar per la seva connectivitat és apostar per la indústria, la competitivitat i el futur econòmic de Catalunya.