Diuen que aquesta expressió té l’origen en la situació que vivia un pagès que no era capaç de fer entendre a la seva somera que el camp de blat no era un “self-service” on ella podia pasturar quan li venia de gust.
Per molt que l’amonestava i, fins i tot, li administrava xarop de bastó, bon punt es descuidava, quan feien el camí de casa, ja tornava a tenir la somera menjant-se el blat. D’aquí aquesta gràfica i desesperada expressió de “vuelve la burra al trigo”.
M’hi ha fet pensar veure el nostre ajuntament, una vegada més, tornant a parlar de la renaturalització de les rieres. “Vuelve la burra al trigo”. L’any 2019, en un cartipàs digne d’un poema èpic, es va crear una regidoria de rieres que, si no em falla la memòria, va recaure en la regidora Jennifer Ramírez, de qui, des d’aleshores, no se n’ha sentit cantar més ni gall ni gallina. No sé ben bé què hi va fer, en aquella matèria, durant els quatre anys que va ser a l’ajuntament, més enllà de crear una “taula de seguiment de rieres”. Ja es veu que, amb un nom així, la taula no estava cridada a remuntar el vol de l’àguila! Segurament hauria estat més prudent anomenar-la “taula petitòria” perquè això de renaturalitzar les rieres vol més diners que participació ciutadana, vulgui dir el que vulgui dir “renaturalitzar les rieres”.
Potser per això, a més a més de la regidora de rieres, l’any 2021 Jon Tugores va ser nomenat assessor de l’alcalde en matèria de rieres. La seva feina es va veure concretada en un projecte que va presentar Ballart al Teatre Principal l’any 2022 i que consistia a “renaturalitzar les rieres per transformar-les en espais verds i que esdevinguin espais de vida per a la ciutadania, respectant el paisatge, la història, la natura, i alhora mantenint la seva funció de rieres, amb la màxima seguretat possible”. Portat per l’eufòria i en aquest context és quan l’alcalde va acabar dient que “la riera de les Arenes serà el nostre Vallparadís 2”. Salvant les distàncies, hauria pogut afegir...
Per fer possible el projecte es va presentar candidatura als fons Next Generation fins a tres vegades i totes tres vegades, com sant Pere, els va ser negada la subvenció perquè la valoració tècnica del projecte no va arribar mai als 50 punts que les diferents convocatòries exigien com a mínim perquè el projecte fos subvencionat.
Després d’aquest relatiu èxit hauria estat llegut de pensar que l’ajuntament desistiria d’ocurrències faraòniques i es dedicaria, ni que fos de tant en tant, a fer la vida una mica més fàcil als seus ciutadans. A pensar, per exemple, la manera de no tallar el carrer d’Arquimedes per obres abans de Festa Major, sobretot tenint en compte que les obres duraran nou mesos i sobretot tenint en compte que diuen que posen els ciutadans al centre de la seva gestió.
No ha estat així perquè es veu que això de les rieres és una veritable fixació ballartiana i devien pensar -ell i els seus acòlits- que no havien rebut la subvenció perquè el projecte no estava massa definit, cosa que devia ser certa, i que, per tant, el que calia era fer un pla estratègic de rieres. Ho dic de debò, no és cap broma de Festa Major, algú va tenir l’acudit de dir que s’havia de fer un pla estratègic de rieres i s’hi han destinat 361.000 euros de l’erari públic. Sensacional! Al final potser sí que els mandats Ballart entraran a les pàgines de la Història, però potser no en el capítol on a ell li agradaria entrar!
Aquest pla estratègic va ser adjudicat l’any passat i ara entra en la fase de participació ciutadana. No sé què pretenen preguntar-nos als ciutadans, però espero que no ens consultin les mides del col·lector que s’hi ha de col·locar perquè em sembla que això és millor que ho decideixin els enginyers, almenys jo em sentiria més segur. I si l’únic que ens han de consultar és l’enjardinament de la superfície potser no calia muntar tot aquest sagramental.
En tot cas, tot això no és més que una bonica manera, una altra, de donar pa a les oques perquè la renaturalització de les rieres té un pressupost -que, per cert, no ensenya ningú de l’Ajuntament- que la fa inviable, com la feia inviable en l’època en què el regidor Josep Aran en va començar a parlar fa més de vint anys. La realitat és molt tossuda i fer volar coloms està molt bé si, a la vegada, s’és conscient del calendari i no es comencen, hi insisteixo, les obres del carrer d’Arquimedes una setmana abans de Festa Major perquè qui no sap fer la minúscula val més que no s’atreveixi amb la majúscula.
