Publicitat
Opinió

Un musical dolç, “Sugar”

Els ponts que es tendeixen entre el cinema i el teatre i al revés són constants. Molts són els exemples on el mateix producte té les dues cares: el cinema i el teatre. Recordem alguns casos: "Mamma mia", "Priscilla", "Billy Eliot", "Chicago", "Grease", "Els miserables", "El fantasma de l’òpera", "Fama", "Sweeney Todd", "Moulin Rouge", "West Side Story", "El rei lleó"… Són títols de pel·lícules i de musicals que arrosseguen masses a tot el món, a aquesta nòmina d’il·lustres se li suma ara "Sugar", que durant aquest mes de gener tenim l’oportunitat de veure al Teatre Gaudí de Barcelona.

El musical es va estrenar el 1972 al Majestic Theatre de Broadway i el 1992 va arribar per primera vegada al West End de Londres. Ara es presenta en català sota la direcció de Pau Doz, la direcció musical de Bernat Hernández, les coreografies de Laura Olivella, la traducció i adaptació de les cançons de Roser Batalla i Roger Peña. Ballant, cantant i actuant tenim Ivan Labanda, Bealia Guerra, Xavi Duch, Pep Cortés, Lluís Canet, Oriol Burés, Maria Santalluïsa, Dani Claramunt, Carles Sánchez, Hugo Riveros, Martas Borràs, Lorena García, Clara Gispert, Núria Torrentallé, Òscar Planells, Roberto Provenzano i Lluís Parera. Una companyia refrescant que es deixa la pell a l’escenari creant una petita obra mestra. Una meravella d’adaptació, d’una torbadora frescor, que segueix ressonant molt de temps al cap de l’espectador.

El musical "Sugar" parteix de la comèdia del gran Billy Wilder de l’any 1959 "Ningú no és perfecte", interpretada per Jack Lemmon, Tony Curtis i Marilyn Monroe. Estem als anys 20 i dos músics a l’atur, Joe (Tony Curtis) i Jerry (Jack Lemmon), presencien una venjança entre mafiosos en la hivernal ciutat de Chicago i decideixen camuflar-se com a dones en una orquestra femenina que viatja amb destinació a l’assolellada i càlida Florida. Billy Wilder juga amb els equívocs d’una transvestida parella dins d’un sens fi de situacions per donar-nos una visió de l’home des del punt de vista femení. Si Jack Lemmon, Tony Curtis i Marilyn Monroe estaven esplèndids no menys ho estan Ivan Labanda o Lluís Canet, Xavi Duch o Oriol Burés i Baelia Guerra. Nosaltres vam veure Xavi Duch i Lluís Canet, una parella que domina les sabates de taló amb el mestratge de les grans dives del Molino.

Musicals com "Sugar. Ningú és perfecte" són molt millors que una sessió de teràpia al divan, l’espectador aprèn a descobrir que la frontera entre l’home i la dona és molt més prima del que sembla a primera vista. El musical destil·la felicitat, harmonia i treball en equip i, aquests factors, els percep l’espectador. Un musical destinat a perdurar, resulta especialment captivador descobrir el costat femení de dos homes com disseccionats en les seves necessitats i a la recerca de la supervivència, sobreviure a un grup d’assassins que els persegueixen. "Sugar" és enèrgica, és molt més que un musical, és una aposta per la felicitat en un món on ningú és perfecte.

El butlletí matinal del diari, Bon Dia Terrassa
Cada matí al teu correu. Gratis.

Llegeix la nostra política de privacitat per a més informació.

Publicitat
To Top