Isaac Newton, reconegut com un dels més grans matemàtics i científics de la història, no només va formular la llei de la gravetat i va realitzar importants troballes sobre l’òptica, sinó que també es va endinsar a l’estudi de l’apocalipsi final, del dia en què el nostre món posaria el tancament a una trajectòria envaïda pel caos.
Més de 300 anys enrere, Newton va escriure en una nota la seva inquietant predicció: el món tal com el coneixem acabarà l’any 2060. Aquest vaticini es va basar en la interpretació de la Bíblia i en complexos càlculs matemàtics.
Un altre gran geni com Albert Einstein l’any 1947 ja pronosticava que el progrés científic sense responsabilitat ètica i control acabaria amb la humanitat més d’hora que tard. Amb el seu rellotge del judici final i atenent algunes de les seves consideracions, actualment també quedarien pocs segons per a aquesta destrucció. És molt curiós que dos dels genis més grans que ha tingut la humanitat esmercessin algunes de les seves investigacions, del seu temps, a posar el pensament científic al servei del futur del planeta i dels seus habitants; i, de fet, l’any 2023, els científics del moment ja van decidir rebaixar de 100 a 90 els segons que faltaven per a l’apocalipsi, i el rellotge va situar-se així més a prop que mai de marcar la seva hora final.
Enguany, vistes les circumstàncies mundials, som espectadors de privilegi d’un agònic compte enrere que justifiquen perquè “les tendències sinistres continuen encaminant el món cap a una catàstrofe global”. La principal preocupació dels científics actuals (posteriors a Newton i Einstein, però igual de preocupats) són les amenaces en forma de conteses bèl·liques amb l’augment del risc que esclati una guerra nuclear per un error de càlcul, l’escalfament desmesurat del planeta i la intromissió de la intel·ligència artificial, una eina que, adverteixen, té un gran potencial militar i de desinformació en general.
Des d’un punt de vista estrictament científic, el dia que tot s’acabarà comença a tenir data concreta, perquè malgrat els nombrosos advertiments de tècnics, científics i cuidadors planetaris, la prepotència i fatxenderia dels humans ens situa en un camí perillós i sense retorn.
D’altra banda, la religió catòlica es refereix al dia del Judici final com la primera oportunitat d’aprendre quina és la voluntat de Déu i complir-la. Això significa que es durà a terme una tasca educativa a gran escala. En realitat, “els habitants del món aprendran la justícia” (Isaïes 26:9). De tota manera, no tothom estarà disposat a fer el que Déu vol. Isaïes 26:10 diu: “Si es concedeix gràcia a l’impiu, no aprèn la justícia; a la terra del bé fa el mal, no veu la majestat de [Jehovà]”. Durant el dia del Judici, la gent malvada serà destruïda per sempre (Isaïes 65:20). Els humans que visquin al final del dia del Judici hauran “reviscut” del tot, ja que hauran arribat a ser perfectes (Apocalipsi [Revelació] 20:5). Per tant, el dia del Judici significarà el restabliment de la humanitat al seu estat original de perfecció (1 Corintis 15:24-28). Després vindrà una prova final. Es deixarà lliure Satanàs de la seva presó i se’l permetrà que provi d’enganyar la humanitat per últim cop (Apocalipsi [Revelació] 20:3, 7-10, BEC). Tots els qui s’oposin al diable obtindran el compliment total d’aquesta promesa de la Bíblia: “Els justos posseiran la terra, hi viuran per sempre més” (Salm 37:29, BEC). Sens dubte, el dia del Judici serà una benedicció per a tota la humanitat fidel!
Vistes les dues posicions, la científica i la religiosa, realment ens trobem en allò que diríem un atzucac sense sortida, perquè àdhuc en la religiosa la fidelitat de la humanitat és senzillament aterridora.
La veritat és que tot canvia i tot s’acaba, el nostre món també i, tot i la mala notícia, queda saber quin serà el dia en què això passarà. Vivim amb l’esperança que no serà quelcom immediat, però veient actituds i comportaments dels nostres companys d’espècie tenim el convenciment que, entre tots, estem accelerant el moment, el dia que tot s’acabarà.