No puc deixar de dibuixar un somriure mentre veig com el Barça d’hoquei patins i el Madrid de bàsquet aixequen la Lliga…
En el cas dels blaugrana s’hi suma l’alegria per veure que qui es proclama campió és un crac com David Cáceres, també terrassenc i una gran persona que mereix tot el que és bo que li passa… En el cas dels madrilenys, l’alegria és menor, però el cas és el mateix…
Ambdós entrenadors han aconseguit aixecar el títol de Lliga mentre els seus directius els estaven buscant substitut per s la temporada vinent tot i tenir encara contracte en vigor… Curiós, oi? En quin món més salvatge s’està convertint l’esport d’elit, en què els directius són incapaços d’informar els entrenadors, amb temps, respecte i sentit comú que els estan buscant un recanvi…
Mentre Chus Mateo just després de guanyar el partit decisiu dedicava les seves primeres paraules als dos jugadors que menys havien jugat de la seva plantilla lloant l’excel·lent actitud professional que havien tingut, el prepotent Mario Hezonja tornava a disparar ira i foc declarant que “la temporada ha sigut una merda i que cal prendre decisions a les oficines…”. Doncs les decisions sembla que ja les han pres, es carregaran els de casa, els entrenadors humils i treballadors i deixaran fer, un cop més, a les estrelles que tot ho volen controlar.
Una autèntica llàstima, al bon amic del David sembla que no li valdrà haver guanyat el títol amb un joc excepcional i haver fet el rècord de victòries consecutives a la Lliga just en la seva primera temporada… que estrany tot plegat, oi?
A Madrid i a Barcelona, els gestors, des de l’ombra dels covards que no donen cap explicació, sembla que ja han decidit que els entrenadors seran els caps de turc per acontentar ves a saber qui… Amb el que no comptaven, però, és que mentre ells conspiraven, els entrenadors seguirien fent de grans entrenadors i guanyarien una Lliga que encara els engrandeix més a uns i empetiteix més els altres. Quin plaer!
Glòria i màxim respecte pel David i el Chus, uns dels nostres!