Des de l’inici de la Nakba (èxode del poble palestí), fa 76 anys, han estat expulsats de les seves terres i llars més de 700.000 palestins que van haver de fugir davant la pressió armada del moviment sionista jueu, i amb la complicitat de la comunitat internacional.
En aquestes terres es va constituir l’Estat d’Israel el 14 de maig del 1948. Va donar peu a posteriori a la guerra dels Sis Dies, entre el 5 i el 10 de juny del 1967, Israel es va enfrontar en tres fronts als exèrcits d’Egipte, Síria i Jordània, i els va derrotar i es va apropiar de més terres. El cost territorial per als vençuts va ser que Israel va robar a Egipte la península del Sinaí i la Franja de Gaza; els Alts del Golán a Síria; i Jerusalem Est i Cisjordània a Jordània.
Aquesta guerra va transformar Mig Orient perquè va tenir un impacte significatiu en la política del món àrab i d’Israel, amb la implicació dels Estats Units en aquesta regió del món, va explicar Kenneth Stein, professor d’Història de l’Orient Mitjà i Ciència Política a la Universitat Emory, a Geòrgia (els EUA). Des de llavors hi ha hagut diversos intents d’arribar a acords, com van ser els pactes entre Israel i Palestina per acabar el conflicte entre totes dues parts a partir del 1993. La negociació es va donar a Oslo i la signatura a Washington en presència del primer ministre israelià, Isaac Rabin, del president de l’Organització per a l’Alliberament de Palestina (OLP), Yasir Arafat, i del president estatunidenc, Bill Clinton. Els Acords d’Oslo van significar el reconeixement de l’OLP a Israel i d’Israel a l’ANP. Es van complementar amb el tractat de pau entre Israel i Jordània el 1994, els acords Gaza-Jericó el 1994 i Oslo II el 1995, que van detallar l’autonomia palestina, i els cims de Camp David el 2000 i Taba el 2001.
Després d’aquest conflicte, Israel es va negar a permetre’ls tornar, ja que hauria donat com a resultat una majoria palestina dins de les seves fronteres. En canvi, es van convertir en una comunitat de refugiats que ara compta amb uns 6 milions. La majoria viu en camps de refugiats urbans similars a barris marginals al Líban, Síria, Jordània i la Cisjordània.
Yasir Arafat i Isaac Rabin van ser assassinats, i el conflicte va continuar amb més força, sobretot per part d’Israel, que va aprofitar la pau relativa per desarmar les forces palestines de defensa, amb la complicitat de l’ANP, en aquests moments la dirigeix Mahmud Abbas, un traïdor que ha col·laborat constantment amb els sionistes. Israel va potenciar les ocupacions dins dels territoris reconeguts i amb administració palestina, a Cisjordània, i va construir 196 assentaments de colons permanentment i des dels quals s’estan assetjant, atacant amb armes, i amb violència de tota mena per fer-los fora de les seves llars i les seves terres.
El 7 d’octubre del 2023, Hamàs va actuar militarment contra l’ocupació israeliana i van atacar comunitats frontereres i un festival de música. Quan el poble jueu es disposava a celebrar el final de la seva festa religiosa del Sucot. Hamàs va iniciar un atac massiu sobre Israel –Operació Inundació Al-Aqsa–, que es va traduir en una pluja de 5.000 míssils que va terroritzar la població. Van saquejar amb poca resistència. Va ser llavors quan la majoria dels 251 ostatges van ser capturats i 1.200 persones van ser assassinades.
Des d’aquest moment, el govern israelià, encapçalat pel seu president Netanyahu, va decidir exterminar el poble palestí. La seva estratègia es va centrar a eliminar el màxim de menors per ser els que en el futur continuessin aquesta lluita. La xifra de 50.021 morts des de l’inici de l’operació militar israeliana sobre Gaza equival aproximadament al 2,1% dels 2,3 milions d’habitants que tenia el territori abans de l’inici del conflicte, dels quals 16.500 eren nens. El novembre passat, l’Oficina de l’Alt Comissionat per als Drets Humans de Nacions Unides va afirmar que les seves anàlisis mostraven que prop del 70% de les víctimes verificades durant un període de sis mesos eren dones i nens. Això vol dir que, una de cada 46 persones va morir per la guerra en aquests disset mesos. Però el comunicat no es queda aquí, perquè el Ministeri de Salut també va informar que 113.274 persones més han resultat ferides en el mateix període. El gener, la revista mèdica “The Lancet” va publicar un estudi que suggeria que el nombre de morts podria ser fins a un 41% més alt que el reportat pel Ministeri de Salut de Gaza.
Des del 7 d’octubre del 2023, Israel ha destruït o danyat greument un total de 89.000 edificis a Gaza, inclosos 104 pertanyents a l’ONU. S’estima que el cost de l’ofensiva a Gaza, inclosos els danys a la infraestructura, les carreteres, l’electricitat, les xarxes d’aigua i les terres agrícoles, ascendeix a un total de 30.000 milions de dòlars americans. A Cisjordània, Israel va demolir totalment o parcialment 659 edificis i instal·lacions el 2023. A més, es van emetre ordres de demolició de 1.333 edificacions palestines per falta de permisos. Gaza és un territori que està totalment destruït, arrasat com si hi hagués esclatat una bomba nuclear.
A Cisjordània, 492 palestins han perdut la vida a causa dels atacs de soldats israelians i colons jueus des d’octubre. A la fi del 2022, el nombre de llocs de control i assentaments militars israelians a Cisjordània havia arribat a 483, i la població de colons aconseguia els 745.467, principalment a Jerusalem. El 2023 es va observar un augment significatiu en la construcció d’assentaments, i les autoritats israelianes van aprovar plans per a més de 18.000 unitats, fins i tot a Jerusalem. El 2022, les autoritats israelianes van confiscar 26.000 acres de terra palestina a Cisjordània, xifra que va augmentar a 50.526 acres el 2023. També el 2023, els colons jueus i les forces israelianes van dur a terme 12.161 atacs contra palestins i les seves propietats, inclosos 3.808 contra propietats i llocs religiosos, 707 contra terres i recursos naturals, i 7.646 contra individus.
Davant aquesta catàstrofe i genocidi criminal, 1,7 milions de palestins fugen sense rumb, com animals sense possibilitat de salvar la vida. Sobrevivint enmig dels enderrocs que envaeixen tot el territori. L’exèrcit israelita impedeix que hi arribi ajuda humanitària, no hi ha menjar ni aigua potable, ni material sanitari d’urgència. L’estratègia d’Israel és matar-los a poc a poc i assassinar cada dia entre 150 i 300 palestins, i els que sobrevisquin seran obligats a viure en camps de concentració.
Volen convertir Gaza en una zona de resort turístic davant de la mar Mediterrània, ja l’han projectat Donald Trump i Netanyahu, que cedeix als ianquis aquesta franja perquè Donald Trump hi faci el seu gran negoci. Mentre la UE i els EUA continuen facilitant als sionistes jueus tots els mitjans perquè facin el seu treball assassí, Pedro Sánchez ha optat pel paper de la confusió fent creure que això es pot negociar amb un alto el foc, quan el que correspon és un aïllament d’Israel amb la resta del món. Trencar les relacions diplomàtiques i crear un aïllament comercial i financer.
Davant aquest drama humanitari, es va intentar una campanya de boicot del circ musical d’Eurovisió, boicotejant la seva celebració per la representació d’Israel, però no sols s’ha permès, sinó que el jurat espanyol ha deixat clar com era la seva preferència i la seva votació més alta va ser per a Israel, i Espanya li va donar 12 vots. Una vergonya nacional per a tot ciutadà que es consideri demòcrata.
Fa vint anys, Espanya hauria reaccionat solidàriament com sempre hem fet, però això s’ha acabat, ja formem part de l’Europa rossa i blanca, i per descomptat racista, i feixista. Aquesta és l’aportació de l’Europa del capital, mentre l’Europa dels pobles ha quedat neutralitzada globalment, i el govern més progressista de la història s’ha convertit en un expert del malabarisme proimperialista més vergonyós. Però aquest imperialisme ja fa temps que ha decidit destruir-lo, i amb això el feixisme ens ho tornarà a robar tot, els drets, la salut, l’educació, i la memòria. Maleïts tots i totes els que heu fet possible aquest odiós silenci, mentre sonava Eurovisió a la televisió.