Publicitat
Opinió

Tenir molt pa a l’ull

Publicitat

Llegeixo astorat, entre incrèdul i divertit, que els forners han iniciat -precisament a Terrassa, que ja és pega- una campanya per demanar que la Real Academia de la Lengua Española i l’Instituto Cervantes eliminin o canviïn el refrany "Pan con pan, comida de tontos". Estan convençuts que aquest refrany els perjudica: "Denigra el nostre treball i no respon a la realitat". Dic els forners, és clar, però el més probable és que tot plegat hagi estat idea d’alguna empresa de publicitat que s’ha afegit a aquesta moda de fer circular vehicles portant anuncis disfressats de reivindicació política, social o, ara, lingüística.

Anem a pams. En primer lloc, crec que els forners -o els seus publicistes- no han entès el sentit del refrany. No és que "Pan con pan, comida de tontos" signifiqui que el pa sigui un menjar de gent curta de gambals, sinó que el que és de ximples és menjar pa amb pa, com ho seria menjar formatge amb formatge, o patates amb patates, o caviar amb caviar. És a dir, no saber combinar sabors. Encara més: sempre cal entendre el sentit dels refranys metafòricament. Per tant, no és un refrany que es refereixi al pa, ni al menjar, sinó a qualsevol dimensió de la nostra vida. El que és de babaus és no saber combinar experiències, contrastar idees, relacionar-se amb gent diversa. Si algú us diu que "qui va amb un coix, al cap de l’any són dos", ja s’entén que el refrany no vol insultar els coixos… ni els voluntaris de Creu Roja que acompanyen discapacitats, oi?

El segon problema de la iniciativa és imaginar que un refrany es pot suprimir o se’n pot canviar el sentit. Si alguna cosa tenen els refranys és que remeten a un saber antic i a un món passat. Per això el refranyer és ple d’idees que ara ens semblen -i són- absurdes i que defensen principis morals que ara són absolutament incorrectes: masclistes, autoritaris, denigrants… I, és clar, contradictoris, propis per utilitzar segons més convingui. Sempre m’ha fet gràcia que en el refranyer castellà es pugui dir alhora que "A quién madruga, Dios le ayuda" i que "No por mucho madrugar amanece más temprano". En què quedem, doncs? Espero que a ningú no se li acudeixi demanar a la RAE o l’Instituto Cervantes que determinin si és millor l’un o l’altre. En tot cas, els qui promouen el bus que ha de portar la campanya arreu de l’Estat espanyol, potser sense adonar-se’n, resulta que estan ressuscitant un refrany que ningú de menys de 30 anys ja ni devia conèixer ni, com ells mateixos demostren, entendre.

Publicitat

Acusar un refrany de no respondre a la realitat, això sí que -amb perdó- és de panolis. És no entendre què és el geni de la llengua, és no saber anar més enllà de la literalitat de les paraules. I si s’haguessin de retirar els refranys que "denigren" idees, creences, persones o oficis -si és que "retirar" un refrany vol dir alguna cosa-, allò que quedaria seria ben poca cosa. Els forners -i sobretot l’empresa de publicitat que els ha embolicat en aquesta absurda aventura-, haurien pogut recórrer al refrany "El pa no té cames, i fa caminar", que per la via positiva els hauria ajudat a promoure els seus productes. O a aquell reivindicatiu: "Pa, pa, i no besades". O "El bon pa fa bones sopes". O "El pa no cansa". O "Maldecaps amb pa, fan de bon passar". El problema és que hi ha publicistes que tenen pa a l’ull. Sort que a Terrassa tenim forners que fan bon pa!

Crec que els forners -o els seus publicistes- no han entès el sentit del refrany

Publicitat
To Top