Publicitat
Opinió

L’autoestima, generadora d’energia mental

Si pensem en els moments en què ens sentim de gust amb nosaltres mateixos, quan recordem amb satisfacció situacions i fets ben resolts per part nostra, quan som capaços d’afrontar els errors o fracassos puntuals amb el convenciment que n’aprendrem i ens en sortirem i, si no, ho acceptarem en positiu posant-los al costat de molts encerts que ens acompanyen, ens adonarem que estem creant un sentiment potent d’autoestima que ve a ser la percepció que tenim de nosaltres mateixos en un moment donat, com a conseqüència de les nostres capacitats aplicades, els aprenentatges de les experiències viscudes i el feed-back que rebem d’aquells amb qui interactuem.

L’autoestima enforteix l’energia mental i va emparentada amb el sentiment de felicitat. No hi ha felicitat sense l’autopercepció d’estar bé amb un mateix.

Ha de ser molt trist afirmar, com recordava la Pilar Rahola referint-se a Borges, que l’error i la pena més grans que l’embargaven era no haver estar feliç, anteposant-ho en valor a altres prebendes com per exemple ser famós. Això no porta necessàriament la felicitat, a vegades és una cursa de tensió i estrès.

L’autoestima es comença a "fabricar" en els primers anys de vida en què els pares són els principals estimuladors.

L’acceptació que els fills siguin el que puguin ser i no el que voldríem que fossin és essencial. A partir d’aquesta realitat és bo estimular al màxim el seu nivell evolutiu en les dimensions cognitiva i emocional, mitjançant una bona comunicació afectiva i valoritzant.

Certs missatges parentals tenen molta força en el procés de construcció de l’autoconcepte del fill perquè s’instal·len en l’inconscient i ens influencien "d’amagat" en determinades situacions conductuals. Expressions com "molt bé, ets fantàstic, segueix així que vas bé, ets intel·ligent, saps aprendre dels errors, t’estimem, si t’esforces ho aconseguiràs…" permeten interioritzar una autopercepció de confiança, de força intel·lectual i capacitat de superació.

Per contra comprometen el seu sentiment de valor desqualificacions com "ets un desastre, un inepte, constantment t’equivoques, ens has decebut, així no faràs mai res de bo…". Hi ha moltes persones que tenen gravat en el seu món intern algun d’ aquests missatges, estan reiteradament lluitant per demostrar que qui ens ho afirmava estava equivocat. Això comporta invertir molta energia compensatòria en detriment d’aplicar-la a processos creatius de creixement eficaç.

També es important la primera etapa d’educació. Cal tenir en compte que en aquest tram educatiu es construeixen les estructures mentals bàsiques que s’aprofundeixen i es diversifiquen al llarg de la vida.

Per aconseguir bons resultats i caminar cap a una evolució positiva, cal ajudar-los a desenvolupar una autoestima consistent, impulsant la seva energia intel·lectual, potenciant la curiositat, creant bones experiències en la relació amb els altres nens i propiciant la descoberta ordenada de la seva pluralitat aptitudinal.

Cal, alhora, neutralitzar l’autodesqualificació emocional per mals resultats puntuals. I orientar-los a resoldre relacions negatives. És el que més pot afeblir l’autoestima.

El suport valoritzant i públic dels professors sobretot en moments crítics esdevé terapèutic.

L’autoestima no és permanent, s’entrecreuen situacions que ens desborden que no sabem gestionar per mil raons, a vegades ens deprimim, ens sentim impotents i no trobem la solució correcta. Hem d’intentar limitar aquesta força destructiva. Ens pot ajudar pensar que es tracta de situacions puntuals, recordar les nostres experiències d’èxit en la solució de problemes, la nostra capacitat d’aprenentatge per millorar el rendiment. I afrontar el futur amb mentalitat de guanyadors.

Una estratègia generadora d’autoestima a l’abast de tothom podria ser també centrar-se en allò que un sap fer, tenir paciència, donar temps al temps, capacitar-se i, si el que pretenem aconseguir ens sobrepassa, renunciar-hi sense desvaloritzar-se, amb realisme i sentit pràctic, evitant una inversió d’energia no rendible.

Des d’una mentalitat positiva, fugim de la passivitat. Sempre que puguem, centrem la nostra activitat cap a iniciatives basant-les en les fortaleses que hem acreditat. Anem sumant encerts i bones realitzacions, com a contrast a errors i fracassos que com hem esmentat també hi seran. Visquem-ho com una constatació del nostre potencial i capacitat de desenvolupament, sense bloquejar-nos pels entrebancs.

És important l’entorn íntim de relació. Pot ajudar en l’assoliment d’aquest objectiu. Ajudant-se mútuament a treure importància a desencerts, a coses que preocupen a l’altre, remarcar els èxits i qualitats demostrades. Guardiola, per crear en els seus jugadors el sentiment que eren capaços de guanyar la Champions, els va passar un vídeo sobre jugades excel·lents que havien protagonitzat. Pretenia que fos un estímul generador di autoconfiança, de sentir que podien guanyar .I guanyaren. És estimulant que algú ens recordi l’historial de bones pràctiques que hem desenvolupat. I no és contraindicat, reiterem-ho si cal.

Donem rellevància a les qualitats i experteses que podem seguir posant en joc. Sempre esdevenen impulsores d’autoestima, d’energia creativa i d’experiències de felicitat.

El butlletí matinal del diari, Bon Dia Terrassa
Cada matí al teu correu. Gratis.

Llegeix la nostra política de privacitat per a més informació.

Publicitat
To Top