“Algunes coses depenen de nosaltres i d’altres no depenen de nosaltres” -Epictet, Hieràpolis de Frígia Turquia-135 dC, filòsof i escriptor (Nicòpolis de l’Epir, Grècia).
Quanta raó té! Sovint ens trobem amb coses que es podrien haver evitat, però la inconsciència o la deixadesa han fet que ho deixéssim de banda fins que se’ns regiren en contra nostre, però aleshores només ens sabem queixar i quan han passat uns dies ens en tornem a oblidar, com passa amb les bombes de la Guerra Civil Espanyola! Jo no sé vostès, però ja fa uns quants anys que sento parlar de troballes i d’algunes explosions d’aquestes bombes, tant a mar, com a terra.
L’any 2019, uns boletaires van trobar una granada, la van posar al cistell dels bolets i la van portar amb cotxe fins al refugi de la Basseta, a Sant Joan de l’Erm, Alt Urgell. L’any 2022, un boletaire va sortir a caçar bolets i va trobar vint explosius en el bosc del Coll de Faidella, prop d’Abella de la Conca al Pallars. L’octubre del 2024, també anant a caçar bolets, un grup d’escolars de l’escola del Vinyet de Solsona van trobar vuit artefactes de morter. L’any 2025, els Mossos d’Esquadra van localitzar vuitanta-quatre projectils de la guerra civil. Així podríem seguir amb més i més casos, però crec que ja n’hi ha prou.
El que diuen els experts és que no s’han ni de tocar, cal allunyar-se, i trucar al 112, ara bé, sempre hi ha il·luminats que pensen que se’ls poden endur de record, com els que van posar la granada a la cistella i, a més, varen fer un bon recorregut ple de sotracs amb el cotxe, no sabran mai la sort que van tenir.
Els escolars van tenir més seny, l’alumne que ho va trobar va cridar el seu professor i li va dir que havia trobat una bomba; ara bé, estem tranquils anant a caçar bolets amb la quantitat de bombes i granades que, sembla ser, hi ha a les nostres muntanyes? Sí, n’hi ha en algunes zones, allà on la guerra va ser més cruenta.
Ara hem sabut que en aquest esgarrifós incendi de les Terres de l’Ebre han esclatat bombes durant la passada nit mentre els bombers lluitaven per apagar el foc. També han de passar per això els bombers? Comptem amb els bombers per a un rescat de muntanya, per a un rescat al mar, quan hi ha gasos tòxics, etc., els bombers són aquells herois que poden amb tot.
Herois déu-n’hi-do el que en són, ara bé, no poden amb tot, i davant d’un foc altament perillós, en plena nit, si comencen a explotar projectils des de no se sap on, això posa encara més en perill la seva vida, i la seva vida és molt valuosa, per això no hi han de passar! Ah, i no van marxar!
Fa vuitanta-sis anys que va acabar la guerra civil, cinquanta que va morir el dictador, que s’ha fet per netejar els boscos de material bèl·lic tant dels uns com dels altres? Per què l’exercit no ha fet, ni fa el que li pertoca? És a dir, retirar aquest material. Per què la gent i els nens han de topar-se amb bombes, granades, etc., passejant pel bosc? Per què els bombers han d’apagar el foc entre bombes que esclaten? Quants països de la tan anomenada Unió Europea han sigut tan deixats amb el material bèl·lic després de les guerres?
Jo no vull més bombes, i estic segura que vostès tampoc, que posin més en perill del que ja tenen els nostres bombers! No vull que posin en perill cap vida, però els bombers, per la seva feina, tenen molt més perill que els esclatin sense ni veure-les.
Molt Honorable Sr. Illa, espero que demani al seu homòleg espanyol que enviï l’exèrcit a netejar de bombes les nostres muntanyes, perquè això sí que és feina d’ells, que els nostres bombers no tornin a veure perillar la seva vida per partida doble! Que puguem sortir a caçar bolets sense ensurts.
“El temps tot ho cura, però la vida tan sols es pot viure una vegada” (anònim). Per tant, evitem, si podem, tot allò que ens la pot arrabassar, i aquest material bèl·lic antic però altament explosiu es pot i s’ha de treure.