Us explicaré un petit conte que el meu pare m’explicava quan jo era petita:
Vet aquí que hi havia un senyor que tenia un cavall, i un dia, mentre ell anava caminant i anava tibant el cavall, va trobar un vianant i li va dir: “Bon dia, bon home! Com és que vostè té un cavall i no li treu tot el suc i hi puja a sobre? Que ruc que és, de voler-se cansar, quan pot pujar dalt del cavall i no haver de caminar!” I l’amo del cavall va pensar: potser aquest home té raó, pujaré sobre el cavall i així no em cansaré. I així ho va fer.
Quan portava unes horetes dalt del cavall, troba un pagès que li diu: “Bona tarda, bon home!!! Li puc fer una pregunta?” I ell digué: “Endavant!” “Com és que vostè no té pietat del pobre cavall!!! Com és que vostè té la barra de pujar dalt del cavall, que ja té els seus anys, amb aquesta calor que fa? No veu que el cavall es cansarà massa?” I l’amo del cavall va pensar: aquest pagès pensa tot el contrari de l’home que m’he trobat feia una estona.
Es va quedar rumiant una estona i l’amo del cavall va arribar a la conclusió que facis el que facis, la gent hi dirà la seva i cadascú tindrà la seva opinió. És a dir, que no cal fer cas al que digui la gent. No faràs mai bé les coses al gust de tothom.
Comparteixo la conclusió a què va arribar l’amo del cavall. Al cap i a la fi, no ens ha d’importar el que la gent pensi de nosaltres, ja que quan hi hagi vaques magres, les castanyes del foc no ens les traurà ningú. A l’hora de la veritat, quan hi ha un problema, quasi tothom s’escapoleix i et donen excuses de mal pagador per no ser-hi. Et diuen coses com: “Jo t’ajudaria, però és que no puc”, o “aquest problema no va amb mi...”.
Davant de tot això, no m’importa el que la gent pensi de mi. Quan algú em deia: “I truques timbres per llogar un pàrquing? No et fa vergonya picar pedra?” La meva resposta va ser ràpida i contundent: “Les coses no es lloguen soles... A vegades posant un rètol no n’hi ha prou. A vegades, a la gent se li ha de preguntar si té aparcament a prop, se li han d’explicar els avantatges del pàrquing, i se’ls ha d’explicar les coses...” Així de fàcil. I sense embuts.
I efectivament, hem llogat molts pàrquings picant timbres... I ben bé que ha anat. No ens cauen els anells. Mentre el pàrquing es llogui, m’és igual el que pensi la gent. Jo no em qualifico per l’opinió dels altres, sé molt bé que oferint els productes, les coses funcionen... Si hagués de pensar el que la gent pensa de mi, no faríem res, però és que ells tampoc ho faran per tu. Què me’n dius, d’aquestes persones que pel que diran deixen de fer coses que fins i tot els pot perjudicar la butxaca, com no anar a buscar clients? Segons ells, anar al darrere de la gent no queda bé. Com us deia, les coses no es fan soles, i quan cal anar a buscar clients, es fa... Que poques vegades et trucaran ells a la porta.
Per tant, feu el que us convingui, això sí, sempre amb respecte i educació amb les persones.
A mi m’havien fet creure que només servia per llegir, escriure i estudiar i si m’hagués anat recreant amb aquesta idea, no faria tot el que faig. Seguiu els vostres somnis, que si heu d’escoltar la gent, no podreu tirar mai endavant els vostres projectes. A més, la major part de les vegades la gent us voldrà apagar la llum que porteu per poder brillar ells.
Amb tot i això, últimament també m’estic envoltant de gent maca, autèntica, com la meva professora de ioga, que ens tramet molta bondat i pau. L’altre dia, amb la Sílvia, comentàvem que el gènere masculí (els nois) pensen massa en el que dirà la gent quan s’apunten a ioga o a barre, que és una disciplina que combina el ballet, pilates i el ioga. Que no pensin tant, i que facin el que els convingui per corregir la postura, i enfortir les cames i trobar l’equilibri, tant en l’àmbit físic, com espiritual, o si voleu, com diu la meva professora, fins i tot diví.
A més, practicant barre i ioga, la ment s’obre a altres horitzons, i quan estàs a la feina, s’obren les perspectives del món i veus amb més claredat les oportunitats que tens al davant.
En resum, no deixeu mai de fer el que us vagi bé per a vosaltres, i no tingueu por del que digui la gent.