Publicitat
Opinió

Novament el IV Cinturó miraculós i mutant de nom

Ens ha dit Ignasi Jiménez, alcalde de Castellar i president del Consell Comarcal, a la Cambra de Comerç: "Heu de treure del vostre lèxic la paraula ‘Quart Cinturó’"; per a l’alcalde, totes les manifestacions en contra de la construcció de la Ronda Nord quedarien sufocades si es parlés amb propietat. I ha afegit: "El que està liderant l’alcaldessa de Sabadell és una cosa que no té res a veure amb el Quart Cinturó, es diu Ronda Vallès", explica. "Hem de ser capaços d’explicar que no té res a veure", afegeix (isabadell, 25-9-2019).

Dons bé, parlem amb propietat: els arbres tenen tronc, branques, branquillons i fulles, és a dir jerarquia. Sobretot els arbres frondosos, com les alzines, els roures…, no pas les palmeres, que són poc eficients, en la major part escorça morta, evolutivament molt antigues. A la xarxa viària li succeeix una realitat semblant: hi ha xarxa bàsica (autopistes i autovies), xarxa secundària (carreteres, rondes) i xarxa local (avingudes i carrers).

Que la xarxa viària és jeràrquica ens ho mostra l’estudi de la Cambra de Comerç de Barcelona (2004), on el creixement de la mobilitat "justificava" la construcció del Quart Cinturó, però al preu del col·lapse de tota la xarxa local de carreteres, per embòlia. Si vols més xarxa bàsica ho has de completar amb més xarxa distribuïdora. Aquesta és la lliçó. L’arbre ha de créixer amb coherència, sobretot si el teu dèficit és de branques, no de tronc.

En podrem dir "Quart Cinturó" o "Ronda Vallès", però la seva categoria ha estat sempre de xarxa bàsica. Es podrà dissenyar bé, o malament. Bé com l’Eix Transversal o els túnels de Vallvidrera, malament com el Quart Cinturó de Terrassa a Olesa, però segueix essent xarxa bàsica. I la ronda oest de Sabadell, anomenada C58-C, és més xarxa bàsica que una via urbana distribuïdora, perquè es va fer pensant en el Quart Cinturó. Tot un gol.

Quan l’alcalde de Castellar ens vol vendre una altra cosa ens ha de dir si ara el Quart Cinturó o la Ronda Vallès, al marge del nom, serà xarxa secundària. De fet és impossible, perquè la competència del Ministeri de Foment és de xarxa bàsica, no de la xarxa metropolitana secundària, que correspon a la Generalitat.

El debat de més xarxa bàsica al Vallès no es pot fer al marge completament de les rondes urbanes i en el cas de Sabadell, ofegada per la Gran Via i la N150, cal un model de ciutat que no resolgui exclusivament amb més xarxa bàsica el concepte de la seva profunda renovació.

Aquest objectiu passa pel debat de les rondes urbanes, que han de ser això, urbanes. I hi podem afegir que això no es resoldrà només amb xarxa bàsica a l’estil de la Ronda Oest de Sabadell i que ni les connexions amb Terrassa i Castellar es mereixen aquest mateix model. El model de Terrassa no es pot exportar al conjunt del Vallès. Terrassa està rodejada de xarxa bàsica per tres costats i pretén que la Ronda Oest de Sabadell i més la B40 completin l’anella al seu llevant: C58 i C16 a sud i oest, B40 a nord, C58-C a est.

Novament apareix el debat coix sobre la xarxa viària de la ciutat. Complicat de resoldre? Cert, però no hi ha drecera.

El butlletí matinal del diari, Bon Dia Terrassa
Cada matí al teu correu. Gratis.

Llegeix la nostra política de privacitat per a més informació.

Publicitat
To Top