Quan es parla d’habitatge social, d’aquelles llars promogudes per entitats o empreses públiques, protegides per la legislació i destinades a sectors de població de renda baixa o mitjana, són pocs els que no veuen que aquest tipus de propostes són, avui dia, imprescindibles.
Ho són per mirar d’arreglar el greu problema d’habitatge que afecta tants sectors de la societat, i la població més jove en particular.
A poc a poc es van prenent mesures públiques per mirar d’arreglar el problema i que, en l’àmbit del Vallès Occidental, sempre són benvingudes. Dels 21.289 habitatges públics anunciats pel Govern de la Generalitat ara fa tot just un mes a tot Catalunya, el Vallès Occidental compta amb 69 solars disponibles per construir-hi 2.413 habitatges. Una notícia que, tot i ser bona, encara no resoldrà el problema.
A partir d’aquí, com podem revertir aquesta situació? Es fa difícil preveure una solució única davant d’un problema que té moltes causes, i sabem que tampoc serà ràpida, però, com afirmen els economistes i estudiosos més avesats en aquest tema, si els anys seixanta del segle passat es van construir a Espanya 6,3 milions de pisos de protecció oficial que pràcticament han desaparegut, si ara els tinguéssim, tindríem la possibilitat de reduir la tensió amb un parc públic que seria gran i disponible.
De manera que, més enllà de molts altres temes que tenen relació directa amb el problema de l’habitatge (el preu del lloguer, els sous mitjans de la població, l’allargada de l’esperança de vida, el flux migratori...), hi ha una manera clara i en la qual tothom coincideix, i és la construcció, sobretot a llocs que no siguin les grans ciutats i que, tornant a la màxima que davant d’una oferta àmplia, també els preus es veuran obligats a baixar, permetran anar minimitzant el problema de l’habitatge i, alhora, ajudant a un augment i rejoveniment de la població en espais que estan envellint fruit de la marxa dels més joves.
La construcció, poder disposar d’una llar, forma part de l’evolució dels humans, i cal que els arquitectes tècnics fem valdre la nostra feina cap a la societat en un moment tan delicat i necessari com aquest. Ja ho diu el vers, “quatre parets fan una casa”, del conegut poema “Tot sembla ben senzill”, de Montserrat Abelló, Premi d’Honor de les Lletres Catalanes::
Quatre parets fan una casa.
Un home i una dona, un fill.
Una taula, quatre cadires,
i un llit per a dormir, néixer, morir.
Tot sembla tan senzill, si fos així!