Mentre moltes persones esperen l’estiu com una època de descans, per a d’altres pot ser el moment més perillós de l’any.
La convivència forçada, l’aïllament, la calor extrema i un repunt de la violència masclista converteixen les vacances en un risc afegit per a moltes dones.
Segons dades de la Delegació del Govern contra la Violència de Gènere, 22 dones han estat assassinades per les seves parelles o exparelles des de l’inici del 2025. Només el mes de juny, cinc dones i un nen van ser assassinats. Tot i que aquestes xifres ja són alarmants, cal recordar que durant l’estiu del 2024 el 61% dels assassinats masclistes es van concentrar entre juny i agost, especialment el juliol. Ens trobem davant d’una tendència que es repeteix, i que, amb l’estiu acabat de començar, no ens podem permetre ignorar.
Per a moltes persones, l’estiu és sinònim de desconnexió. Però per a d’altres, aquesta època es converteix en una trampa. Diverses expertes coincideixen que durant els mesos d’estiu es donen condicions que augmenten el risc de maltractament: més convivència forçada –una situació que també coincideix amb l’increment de separacions i divorcis–, temperatures extremes i canvis en la rutina. A tot això, s’hi suma un factor sovint oblidat: l’augment d’autonomia de moltes dones durant l’estiu –per a activitats socials, més temps fora de casa o més independència– pot ser percebut per l’agressor com una amenaça directa al seu control, i això pot fer que l’intensifiqui.
A més, diversos estudis alerten d’un fenomen inquietant: després de la cobertura mediàtica d’un feminicidi, sovint se’n produeixen d’altres en els dies següents. El que algunes veus anomenen efecte contagi posa en evidència fins a quin punt aquesta violència està arrelada en estructures socials que encara la normalitzen. No es tracta de silenciar els fets, sinó de comunicar-los amb responsabilitat, sense sensacionalisme i amb un enfocament clar en la prevenció.
Aquest repunt no és casual. Encara que hi hagi factors estacionals, l’origen del problema és estructural. La violència masclista no neix amb l’estiu: es gesta en un sistema que encara justifica la gelosia, banalitza el control i educa des de ben petits en relacions de poder desiguals.
I no només augmenta la violència física. També s’intensifica el maltractament psicològic, una forma més subtil i invisible, que segons les expertes sol agreujar-se durant aquest període. Moltes dones pateixen un control més estricte, més aïllament o un augment d’humiliacions, amenaces i culpabilització constant.
Des de la meva experiència personal i com a presidenta d’una associació de suport a víctimes, sé com costa demanar ajuda quan l’entorn es redueix, quan no hi ha espais segurs i quan la víctima ni tan sols identifica el que viu com a maltractament. L’abús psicològic és especialment difícil de detectar des de dins, perquè la manipulació et fa dubtar de tu mateixa, de les teves emocions, dels teus records i de la teva percepció de la realitat.
I és aquí on sovint apareix la violència física, no com un acte aïllat, sinó com el desenllaç d’una espiral prèvia de dominació emocional. És habitual pensar que va ser una cosa puntual, que “se li’n va anar de les mans” i que no tornarà a passar. Però el maltractament gairebé mai arriba sol: sol anar precedit d’un abús emocional constant. I així, una vegada rere l’altra, s’entra en el cicle de la violència, desitjant que tot canviï, aguantant per por, per vergonya o senzillament perquè es creu que ningú no et creurà. No és fàcil sortir-ne. I molt menys denunciar. Però sí que és possible. I denunciar, quan una se sent preparada i segura, és un pas valent cap a la llibertat.
Per això és fonamental parlar de prevenció, especialment amb les persones més joves, que sovint creuen que això és “cosa de grans”.
Necessitem educació emocional des de la infància, més recursos especialitzats, serveis amb perspectiva de gènere i campanyes sostingudes que arribin a tots els entorns, no només quan passa una tragèdia.
I, sobretot, necessitem implicació col·lectiva. Que cada veïna, cada amic, cada professional estigui atent als senyals. Que deixem de justificar el que és injustificable. Que no normalitzem el que fa mal.
Davant de qualsevol situació de perill, truca al 112.
També pots contactar amb la policia local al 092. Per a orientació i ajuda, el telèfon gratuït i confidencial 900 900 120 està disponible cada dia de l’any a Catalunya.
Des de GAM Vallès oferim grups d’ajuda mútua, espais segurs on pots parlar sense ser jutjada, rebre acompanyament terapèutic professional i participar en tallers preventius i de creixement personal.
Si necessites parlar, pots escriure’ns a gam_valles@yahoo.com o enviar-nos un missatge per Instagram a @gam_valles. T’escoltarem.
Aquest estiu, seguim fermes en el compromís. Perquè la violència masclista no fa vacances. I nosaltres, tampoc.
No mirem cap a una altra banda.
Perquè darrere de cada dona que aconsegueix sortir-ne hi ha una xarxa que la va sostenir.
I hi ha esperança. Sempre n’hi ha, fins i tot quan no es veu.