Publicitat
Opinió

L’agent

Un dia d’octubre qualsevol a les 18:00, acompanyat per la meva família (dona i nens), vaig acostar-me a les instal·lacions de Correus de la capital de la Garrotxa per poder validar el procediment d’una carta certificada. Vaig aparcar el cotxe a la zona blava del carrer de Sabina Sureda (pagant el tiquet pertinent) per poder fer aquesta gestió. En acabar-la vaig agafar el cotxe i, quan encara estava comprovant que els nens portaven cordat el cinturó de seguretat, la meva dona ja el duia, a escassos deu metres de l’arrencada un agent va detenir la meva marxa, que devia ser entre 3 i 5 per hora, i sense dispensar un bona tarda va dir: "Carnet de conduir i carnet d’identitat" amb la meva pertinent pregunta de "per a què el vol?".

La seva seca resposta va ser: "No portava el cinturó de seguretat". Vaig comentar-li que feia escassos deu metres que havia posat el cotxe en marxa, ja que venia de Correus i ell mateix va comprovar que els joves al darrera del cotxe i la meva dona de copilot portaven els cinturons cordats, a mi encara no m’havia donat temps tot i saber que ho havia de fer amb el cotxe aturat, abans d’iniciar la marxa.

Conec l’article 117-1-0 del Reglament General de Circulació, article que comparteixo i respecto. Cada any faig més de 80.000 quilòmetres en cotxe, com per no respectar-lo. Però no comparteixo la diagnosi que va fer l’agent d’aquesta situació. Intentava explicar-li el que havia passat però amb una actitud distant i força decebedora va ser impossible, tampoc volia fer un espectacle davant dels menuts. L’agent (del qual conec el número i ja estic buscant els seus noms i cognoms per poder anomenar-lo com cal) hauria d’haver interactuat més per poder desgranar una mica més la situació. A Olot manifestament passen coses extraordinàries que passo a enumerar:

Zones de prohibit estacionar plenes de vehicles amb els intermitents encesos i la gent comprant a les botigues. Vehicles a banda i banda dels carrers amb les persones dins dels bars fent cafès i cotxes aparcats en zones prohibides mentre deixen els joves a les escoles amb la posterior xerrada entre conductors. La policia, no la veus mai, no hi són i si hi són permeten moltes coses que la llei penalitza. Podria continuar desgranant totes i cadascuna de les situacions que haurien de vigilar/sancionar sense conxorxa.

Quan vaig arribar a casa el gran, de 15 anys, em va preguntar què havia fet malament i vaig haver-li d’explicar que res, que pensava que l’agent 348 s’havia equivocat en la valoració. Li vaig dir que la Policia servia per agafar els dolents, curiosament sempre arriben deu minuts tard a tot arreu, però que era més fàcil agafar els bons quan s’equivoquen, és més net, menys perillós i repercuteix positivament a les arques de l’administració, els dolents no paguen mai les seves multes.

Ja vaig dir al seu agent que ell fes la seva feina, la de perseguir els bons vull dir, que jo faria la meva, denunciar per tot arreu les injustícies. Diuen que la gent d’Olot és molt tancada, però semblava que l’obertura del túnel de Bracons a més d’una mica més de boira osonenca i turisme nacional hauria portat una visió menys carrinclona de la seva Policia.

L’objectiu de l’agent (que aviat podrem anomenar pel seu nom i conèixer la seva immaculada trajectòria humana i professional, ell mai s’equivoca i sempre aplica la llei) hauria de ser fer prendre consciència als conductors de la necessitat de cordar-se el cinturó de seguretat, en el meu cas no calia ser tan groller i distant, ja fa anys que ho faig sempre, i obligo els acompanyants del cotxe que ho facin.

Olot ha estat declarada ciutat educadora. No es mereix el títol. Olot com totes les altres és ciutat sancionadora i educar exigeix interacció i conversa, paraules sense voler oblidar les multes ben merescudes.

A Hèlsinki les campanyes de trànsit es fan a l’escola i a les empreses, aquí, al carrer amb un agent i un aparell sancionador. A Finlàndia han baixat espectacularment els pocs accidents de trànsit que ja tenien, aquí anem en augment.

Ara procediré a pagar una multa que considero injusta i vetllaré pels moviments de l’agent, d’aquesta manera podrem denunciar totes les errades que segur que ell i la resta del món cometem. Em semblava que l’episodi valia la pena explicar-lo també als ciutadans de Terrassa per animar tothom a ser valent davant les injustícies.

Acabaré dient que la Garrotxa malgrat tot és una joia de comarca, val la pena que la conegueu, agent en qüestió a banda.

El butlletí matinal del diari, Bon Dia Terrassa
Cada matí al teu correu. Gratis.

Llegeix la nostra política de privacitat per a més informació.

Publicitat
To Top