Les eleccions del 10 de novembre de 2019 es recordaran com les del pecat de supèrbia que ha comès la majoria de partits polítics. Bona part d’ells han pensat que podien i poden assolir els seus objectius sense comptar amb res més que les seves possibilitats i això serà impossible a la política espanyola durant molt de temps. La història jutjarà algunes decisions estratègiques que s’han pres i ho farà amb duresa. La primera, la del PSOE, que es va negar a pactar i consolidar el seu govern i, a més de supèrbia, va pecar d’avarícia perquè va pensar que augmentaria considerablement el seu nombre d’escons. I, a més, sense valorar el que significaria fer coincidir les eleccions amb les reaccions per la sentència.
Albert Rivera serà probablement el més recordat per la davallada històrica del seu partit, que l’ha obligat a dimitir. Va pensar que podria ocupar el lloc del Partido Popular com a líder de l’oposició quan el seu futur immediat era fer de frontissa i rendibilitzar al màxim la impossibilitat de majories absolutes que durant molt de temps es donarà a la política espanyola. El Partit Popular, que vol recuperar a qualsevol preu el vot ultradretà, ha contribuït així a blanquejar l’oferta tramuntana de Santiago Abascal, fins i tot pactant en autonomies i ajuntaments. Això l’obliga a endurir el seu discurs sense pensar que, si ja hi ha un original, no es necessita una còpia.
Els partits independentistes, tot i que tenen un diputat més, tornen a veure que encara els falta suport per optar per la unilateralitat. De tota manera és ben cert que Espanya no podrà governar-se sense buscar solucions a Catalunya, que condiciona, i de quina manera, la política espanyola.
Unidas Podemos tampoc va calcular bé les seves forces, tot i que ha perdut menys del que s’esperava, i l’únic que, sense cap esforç, ha guanyat aquestes eleccions és Vox, situant l’extrema dreta espanyola en una posició impensable fa tan sols uns mesos. La qüestió estarà en si aquest resultat és només una part del camí a recórrer o Vox ha assolit el seu sostre i ara la seva posició només pot canviar per perdre terreny. Això no només depèn del partit de Santiago Abascal.
Per cert, ja sabem que no es poden extrapolar resultats a eleccions que no són del mateix àmbit, però no perdem de vista que Vox, a Terrassa, també ha augmentat considerablement els seus vots i que, si ara mateix es fessin unes municipals, entraria amb molta força al ple de l’Ajuntament.
