Publicitat
Opinió

El vaivé de les pensions

Cada dia tinc més clar que no tenim polítics de talla. La prova més evident, a hores d’ara, la trobem en l’impasse i aturada del país. Després de dos comicis electorals fallits, no en descarto un tercer. Tant de bo que m’equivoqui. Tot plegat amb la brutal despesa econòmica que comporta. Quelcom semblant passa amb el futur de les nostres pensions. Mentrestant -ves per on- va en Sánchez i s’inventa la seva congelació, de cara a pressionar en Rufián & Co. Quins pebrots!

Paral·lelament, s’ha fet oficial que el fons sobirà de Noruega manté una inversió que ultrapassa els 11.000 milions d’euros a la nostra borsa. Diversificats en 85 diferents empreses, es creà per sostenir el sistema de pensions noruec. Entre elles, Inditex, Banc Santander, Iberdrola, ACS o Repsol. Així, el 2018 obtingué uns guanys de 16.600 milions d’euros. Per contra, enguany ha multiplicat aquella quantitat per set. I fora d’Espanya la seva xifra de negoci passa del bilió d’euros.

Des de la meva petitesa, em pregunto si, ací, les coses sempre han de seguir igual de desgavellades. O és que no tenen un sol assessor que els desenteli la visió per clonar idees d’aquest país nòrdic o Xile, entre d’altres? On cal reclamar la devolució íntegra -al fons de les pensions- d’ajuts destinats al rescat d’una gestió pèssima de la banca hispànica, quantificats en més de 60.000 milions. No els fa vergonya sentir la cantarella cridanera de milions de pensionistes i "iaioflautes" que els fan de "mosca collonera"? La qüestió passa de taca d’oli i el temps ens constreny. Au va!

La ciutadania vol veure gestos solidaris reals de la classe política envers la ciutadania. Començant per baixades descomunals d’uns sous immerescuts. Seguint per l’actualització d’una fiscalitat que passa de llarg i amb molta "beneficiència" pel càlcul dels emoluments de "sus señorías"… Si la crisi encara dura, hem de repartir la càrrega solidàriament entre tots. Sense privilegis descarats. Si de cas, amb alguna picada d’ullet còmplice a favor dels jubilats. Sovint, algun amic em fa una mena de conya amb el "vaivé" del meu primer cognom. Tal vegada, a partir d’ara, em respectarà una mica més. L’obligaré a prendre’s les coses més seriosament. En tot cas, haurà de patentar la fórmula "au va, au ve!", sense cloure’l amb Ballbè. Avui, em toca riure a mi.

El butlletí matinal del diari, Bon Dia Terrassa
Cada matí al teu correu. Gratis.

Llegeix la nostra política de privacitat per a més informació.

Publicitat
To Top