Publicitat
Opinió

Ca n’Anglada

Ca n’Anglada ha tornat a ser centre de debat polític a la ciutat i no precisament des d’un punt de vista positiu. Cal advertir que els veïns de Ca n’Anglada tenen raó. El barri necessita una atenció especial que no rep, és lògic que els representants dels veïns reivindiquin legítimament aquesta atenció, però segurament hi ha un problema semàntic que s’ha de resoldre. Quan l’associació de veïns i alguns partits polítics parlen de problemes de convivència s’hauria de ser molt precís.

Parlar de problemes de convivència retrotreu l’escenari a molts anys enrere, fins i tot als gravíssims incidents de 1999, i, segurament, els importants problemes que pateix el barri siguin molt més profunds que les antenes a les façanes, que, insistim, són un problema. No ens enganyem, Ca n’Anglada és la història d’un fracàs, d’una feina a mitges, de l’evidència de la complexitat de gestionar les desigualtats socioeconòmiques. Ca n’Anglada és un microcosmos que ens posa davant el mirall i que ens obliga a ser honestos, a reconèixer carències i a intervenir, però des del consens.

Si la moció dels partits de l’oposició va resultar, diguem-ne, sorprenent, més ho va ser la roda de premsa prèvia al ple a la qual, a més, va assistir la síndica de Greuges de Terrassa. La sorpresa no està tant en el fet que es presentés, sinó que no es pressionés d’una altra manera l’equip de Govern. El primer que s’ha de pensar és si un debat com el que es va plantejar inicialment al ple de divendres passat beneficia el barri, si és eficaç i si és la millor forma de cridar l’atenció sobre un greu problema irresolt.

Sembla millor la reconducció que es va fer al final. L’alcalde Ballart, aquesta vegada sí, va intervenir-hi i va demanar responsabilitat i complicitat a tots els partits amb representació al ple perquè es retirés la moció presentada. De la mateixa manera, va demanar confiança als veïns per buscar de forma consensuada la forma d’intervenir al barri, la manera de prestar des de l’administració l’atenció que aquella zona de la ciutat necessita i no està rebent.

Un dels representants municipals que van intervenir al ple va parlar de pobresa i no de convivència i segurament, com dèiem abans, aquesta sigui una de les claus o potser la principal. La desigualtat, la falta d’oportunitats, el no futur són problemes difícils de gestionar en una comunitat complexa i degradada socialment, econòmica i habitacional. Terrassa té un deute amb Ca n’Anglada, com el té amb algunes zones molt concretes de Can Palet, de la Maurina, d’Ègara o de Sant Pere Nord. Aquest deute, no el podrà pagar en solitari, però el problema s’ha d’entomar com més aviat millor.

Publicitat
Publicitat
To Top