Publicitat
Opinió

El nostre futur es dins la ment

Publicitat

PORTEM ara ja molts mesos en un entorn nou, absolutament desconegut per a tothom, i que va arribar de manera totalment imprevista. De sobte, ens hem adonat que no estàvem preparats: Ni socialment, ni econòmicament, ni físicament, ni menys psicològicament o mental.

És justament dins del nostre cervell on trobem la torre de control de la direcció física i emocional de cadascú, i per això està tan ben protegit dins de les muralles del crani per assegurar la seva pròpia supervivència. Tot i que representa només entre l´u i el 3% del pes del nostre cos, requereix el 25% de l’energia que consumim diàriament i alhora requereix d´un “manteniment” diari en forma d´utilització i planteig de reptes continuats per continuar en forma. Diuen els experts que està en desenvolupament fins als 30 anys, que es quan comença a perdre part dels 100.000 milions de neurones que el formen.

Es calcula que alguns poden arribar a funcionar fins a 1000Ghz, que comparats amb els 20Ghz de rendiment dels millors ordinadors o als 2-4Ghz dels nostres portátils/smartphones, ens dóna idea de la seva extraordinària potencia, malgrat que no sempre sigui ben aprofitada amb bones intencions.

Però aquesta reflexió no va de xifres, sinó de sensibilitat humana i de les capacitats que la nostra ment té de marcar-nos el nostre destí futur i portar-nos per un camí més o menys positiu, segons siguem capaços de cultivar-la, treballar-la i entrenar-la amb mes/menys regularitat.

En el cervell, alguns hi generen moltes preguntes poderoses, per a les que no sempre es troben respostes. Alguna vegada és probable que bastants dels nostres lectors us haureu aturat un instant i, sense fer res mes, haureu tancat els ulls per cercar respostes a preguntes tan profundes com: “Qui sóc?” “Què faig aquí?” “Cap on vull anar?” “Que vull fer/ser de gran?” Preguntes que semblen estranyes o lligades a reflexions impossibles, però que permeten als qui se les fan, sortir del seu dia a dia i transportar-se mentalment a una dimensió futura, en la que s´hi visualitzen.

No sabem per a que els hi passa, el que sí que sabem és que la tecnologia està imitant a través de la “Intel·ligència artificial” les capacitats del nostre cervell, i la part més difícil de replicar són les emocions que sentim com a humans. Diuen que les feines amb menys probabilitats de ser automatitzades són aquelles on cal empatia amb el client, per entendre les seves emocions i prendre decisions d’acord amb elles, en circumstàncies diferents i canviants. En aquestes, l´ ésser humà combina la gestió de la intel·ligència emocional amb la capacitat intuïtiva, no lligada a cap lògica racional sinó als mateixos aprenentatges i creences, combinació que és justament la més difícil de replicar per a les màquines.

Potser aquesta darrera és la que està lligada a les preguntes poderoses citades, i ens fa ben diferents de les màquines i difícilment copiables amb tecnologia, per cert construïda tota amb les idees dels mateixos cervells humans, que a vegades substitueixen.

Si dividim les nostres accions en funció del seu origen en la ment, n´observem tres grups diferents:

1/ Aquelles físiques que fem de forma inconscient des de que vam néixer. (p.e: respirar)<
2/ Aquelles que també acabem fent inconscientment, perquè les hem après durant la nostra vida i s´han convertit en automàtiques com les del grup 1 (p.e: pujar escales alternant el moviment de les cames, o prémer tecles de l’ordinador per introduir-hi text)
3/ Les que fem reflexivament de forma conscient, com analitzar, avaluació de riscos, plantejar-nos alternatives abans d´escollir una, i prendre una decisió a executar. Aquest procés pot durar mil·lisegons, per a decisions immediates al conduir (p.ex: Canviant de carril per evitar un obstacle inesperat), o pot tardar dies/setmanes quan les decisions impliquin transformacions profundes en la nostra vida (p.e: Marxar de casa dels pares per independitzar-se, un canvi de feina o de residència, acomiadar un col·laborador/a, una separació amorosa o una compra d´una propietat, entre altres)

La nostra forma de pensar i prendre les decisions conscients està basada en la pràctica continua i els aprenentatges de tota la vida, que son els que van formant la nostra personalitat.

Hi ha un grup de persones, i per tant ments, que són més dèbils, i com a mesura per reforçar-se i evitar mostrar aquesta debilitat a l´exterior, prenen aquestes decisions conscients sense tenir en consideració el que opinin altres i per tant sense cap mena d´interès en l´efecte de les seves accions en aquests altres. Només pensen en si mateixes, sense generar sinergies amb altres persones, ni treball en equip.

Mentrestant, el segon grup de persones són realment més fortes i resilients, perquè tenen més altes capacitats socials, pensen empàticament en la resta, i cerquen els suports dels qui puguin no estar d´acord amb les seves propostes. Habitualment són també humils i agraïdes, i per aconseguir acostar-se als altres més fàcilment, ofereixen ajuda sense que se´ls demani. Per aconseguir-ho s´entrenen molt en la utilització conscient positiva del cervell, sense buscar un benefici a curt termini, pensant només en un horitzó més llarg, sense perdre de vista mai el somni/objectiu.

Acabo amb un breu resum en clau positiva: Totes les persones tenim la capacitat de canviar la nostra vida i dirigir-la cap a un futur millor. Independentment del punt d´inici, de la cultura, del lloc de residència, de l’idioma parlat, de les condicions físiques i de les capacitats de la ment. Hi ha molts exemples inspiradors, i el que tenen en comú és la seva capacitat de visualitzar-se amb el seu somni futur complert i haver-s´hi dedicat amb totes les seves energies, i aconseguint engrescar-hi a d´altres.

Per fer-ho ens cal canviar la forma de pensar, i aleshores començar a actuar, amb accions i fets concrets, prenent decisions, des de les més petites a altres de major dificultat i de major impacte. Som-hi doncs: Pensar-hi és el primer pas per fer possible el que desitgem!

 * L’autor és assesor i coach

Publicitat
To Top