Publicitat
Opinió

Sentència benévola

Com era més que previsible, la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya , condemnant a 20 mesos d’inhabilitació i a 30.000 euros de sanció, als membres de la Mesa del Parlament, de la sessió dels dies 6 i 7 de setembre de 2017, ha motivat tota mena de crítiques, condemnes i declaracions dels partits i entitats independentistes, contra el tribunal sentenciador.

Ho sento, però la sessió dels dies 6 i 7 de setembre de 2017, va ser un autèntic atac a la democràcia, perpetrat per uns diputats i diputades que varen considerar-se en possessió de la representació de tot el país, vulnerant greus preceptes estatutaris, reglamentaris i constitucionals, amb plena coordinació i cooperació d’una part de la Mesa del Parlament, presidida per Carme Forcadell. Exposo els fets, fora de tot partidisme.

Diuen els membres condemnats, com va dir la presidenta Forcadell, que ells simplement varen donar curs a les peticions fetes de presentació, debat i votació, d’uns temes determinats. Apareixen com simples administratius que reben unes propostes, miren si estan signades, registrades, i ja està. Compleixen els requisits administratius, doncs, passen a Ple. No. Una Mesa del Parlament o una Alcaldia, no son instruments administratius sinó polítics. Obligats a vigilar, supervisar i controlar que el que es vol portar a Ple compleix les normes legals. No tot pot ser tractat, debatut i votat. Els límits son els legals, els democràtics.

Un Alcalde en un ajuntament o la Mesa en un Parlament, son qui elaboren l’Ordre del dia. I per molt que una Moció, una proposta ,hagi entrat adequadament en el registre, toca veure si pot ser objecte de ser inclosa a l’ordre del dia. Sinó compleix els preceptes legals, no s’hi posa. Punt. I si el grup o partit proposant considera vulnerats els seus drets, pot recórrer davant els tribunals que decidiran, en funció de la legalitat vigent.

Sinó, imaginem un cas hipotètic d’un partit, grup parlamentari o grup municipal, que presenta una Moció o una Proposició de Llei, per la qual es proposa negar l’existència de l’Holocaust. Posarem aquest punt a l’ordre del dia ? O una proposta per suspendre la llei d’igualtat home – dona . O una que proposi la suspensió dels drets dels infants. O una altra que proposi imposar el doble d’impostos als no nascuts a Terrassa. Si voleu puc enumerar un centenar més de propostes que poden haver-se presentat de forma "administrativament correcte", però no poden anar a Ple de l’ajuntament o del Parlament, perquè no son legalment acceptables. I un Alcalde o la Mesa del Parlament estan habilitats per a refusar-les. Perdó, estan obligats, a no tramitar-les.

Tornem al Parlament. En la sessió dels dies 6 i 7 de setembre es varen cometre gravíssimes il·legalitats. Enumero les més rellevants. En primer lloc, 5 dels 7 membres de la Mesa (tots excepte els representants de C’s i PSC) varen cometre perjuri. Tots els diputats jurem el càrrec, prometent fidelitat a l’Estatut de Catalunya i a la Constitució espanyola. No varen complir aquest jurament. En segon lloc, varen donar curs a les propostes presentades pels partits independentistes, malgrat ser totalment contràries a l’Estatut i la Constitució. I ho varen fer malgrat haver estat advertits pel Tribunal Constitucional de que no ho podien fer. En alguns casos, alguns membres mostraven els advertiments rebuts pel TC, com trofeus.

Varen acceptar presentar, debatre i votar, en contra de les normes establertes pel Reglament del Parlament, que obliga a disposar de 90 diputats ( dos terços de la Cambra), amb només 72 diputats. Vulneració greu de l’acord pres pels 135 diputats del Parlament.

Varen permetre la vulneració de drets dels grups d’oposició tramitant en lectura única, proposicions de lleis que no poden seguir aquesta tramitació. A més els hi varen denegar l’informe que havien demanat als Lletrats del Parlament. Tampoc varen permetre suspendre el Ple, a l’espera de tenir el dictamen de la Comissió Jurídica Assessora ( el nostre tribunal constitucional) .

Podria seguir amb més il·legalitats permeses, consentides i fins i tot impulsades per aquests membres de la Mesa, amb la presidenta Forcadell al front que feia més cas a la portaveu de Junts x Sí, Marta Rovira que no pas als Lletrats del Parlament, espantats de totes les irregularitats que es produïen a l’hemicicle. Al final, aprovació de tot el presentat, posteriorment, tot suspès pel TC, amb les conseqüències que tots hem vist i conegut. No vulguin ara els autors de tantes vulneracions, aparèixer com innocents membres d’una Mesa que només pretenia donar la paraula a tothom. Van permetre i varen participar en el pitjor atemptat a la democràcia parlamentària de la nostra història. La sentència és el resultat, i francament podria haver estat molt més contundent.

El butlletí matinal del diari, Bon Dia Terrassa
Cada matí al teu correu. Gratis.

Llegeix la nostra política de privacitat per a més informació.

Publicitat
To Top