Publicitat
Opinió

“Dones a les ones”

El Museu d’Història de Catalunya ens ofereix una molt interessant i recomanable exposició sobre el paper de la dona en la història i el present de la radiodifusió d’aquest país. És una mostra emotiva que ret un sincer homenatge a totes les dones que, en el passat i en el present, han tingut una vinculació amb el món de la ràdio per mitjà de les diferents emissores de Catalunya i en diverses responsabilitats. No em cansaré de dir que diferents generacions som fills de la ràdio. Aquesta ens ha acompanyat a l’estiu i l’hivern.

En plegar de l’escola o tot berenant una llesca de pa amb vi i sucre dins l’obligada pausa dels nostres jocs estiuencs al carrer de casa, la ràdio sempre ha estat al nostre costat, tant de dia com en els programes nocturns d’aventures i/o entreteniment i que ens deien bona nit durant molt de temps. No entenem la nostra infantesa i adolescència sense la fidel companyia d’unes veus i una emissora. En aquest mirar enrere i fer balanç d’on som ens cal tenir molt present el paper de la dona en aquesta història meravellosa. Resulta del tot fonamental. La mostra del MHC recull la història d’aquelles primeres locutores -Maria Sabaté al capdavant- que obriren camí i deixaren una gran empremta en el món de les ones. La ràdio té veu de dona i a Catalunya no es pot entendre aquest mitjà sense la seva gran aportació. Hi ha tot un llistat de pioneres que maldaren per oferir la seva qualitat i categoria a través de les ones.

La ràdio és Francina Boris, de Ràdio Girona; M. Cinta Balagué, "Salus", de Ràdio Barcelona; les germanes Tersa, de Ràdio Lleida, o la nostra enyorada i estimada Antolina Boada davant els micròfons de Ràdio Terrassa, una de les primeres emissores del país (1932).

El nostre imaginari és ple de programes i moments inoblidables que ens oferia aquell vell aparell de ràdio que hi havia al "cuarto" de planxar amb la mare i la iaia arranjant la roba o en aquell obrador on l’avi Maties enllestia els embotits. La ràdio s’associa a un temps, a uns programes i també a uns espais determinats. Acabo per pensar que s’ha convertit en un dels millors referents per situar en el temps i en l’espai moltes de les meves/nostres vivències. Diga’m el programa i et diré l’època i moment de la teva vida.

Fou la ràdio de Maruja Fernández interpretant Elena Francis o Mercedes Laspra que donà veu als savis consells de Montserrat Fortuny. Recordeu Maria Matilde Almendros, Odette Pinto o Montserrat Minobis? "Dones a les ones" recorda al visitant el paper i protagonisme de moltes dones en molts àmbits i diferents èpoques. Ens parla de locutores però també fa un recorregut per d’altres tasques/oficis dins aquest món meravellós: periodistes, directores de ràdios municipals, editores (Adelina Castillejo), productores o fidels col·laboradores com ho foren Paulina Pi de la Serra o Montserrat Roig.

En el recorregut expositiu hi ha moments prou colpidors com aquelles dones que patiren una vil i mesquina depuració després de la Guerra Civil. No van poder tornar a l’emissora. La depuració i la censura foren, tristament, habituals i sense contemplacions.

L’exposició ens permet identificar tot un munt de veus amigues i conegudes que, ahir i avui, hem tingut sempre al nostre costat. En qualsevol cas, moltes emocions i també molt optimisme en constatar la nombrosa presència de les noves generacions arreu de la locució i el periodisme radiofònic de Catalunya. "Dones a les ones" és un just reconeixement a l’esforç i dedicació de les professionals de la ràdio de tots els temps. No us la perdeu!

El butlletí matinal del diari, Bon Dia Terrassa
Cada matí al teu correu. Gratis.

Llegeix la nostra política de privacitat per a més informació.

Publicitat
To Top