Publicitat
Opinió

Assistència

El Fòrum de Síndics i Síndiques i Defensors i Defensores Locals de Catalunya ha elaborat un informe que posa de manifest la debilitat dels ajuntaments per actuar davant situacions de crisi greu com la que va significar l’esclat de la bombolla immobiliària o la que ara estem patint com a conseqüència de la Covid-19. La lectura de l’informe no només s’ha de realitzar des d’una perspectiva individualitzada dels 47 municipis analitzats. Es pot parlar de capacitat de reacció, de mobilització de recursos, d’atenció, de serveis, però no hem de perdre de vista que els ajuntaments no estan preparats per assumir un nivell de responsabilitat que segurament no els pertoca.

Un ajuntament com el de Terrassa, en el qual els serveis socials han funcionat sempre amb notable eficiència, va reaccionar amb rapidesa i eficàcia davant les conseqüències de la pandèmia, però ni les seves estructures ni, sobretot, els seus recursos són il·limitats. No podem demanar als ajuntaments que arribin sempre on no arriben mai les administracions supramunicipals, senzillament perquè és impossible. Tots els ajuntaments tenen dificultats per atendre les necessitats dels seus ciutadans, però, per exemple, no depenen dels municipis les ajudes a la dependència o el pagament de la renda mínima garantida, eines imprescindibles per fer front a situacions greus de pobresa.

Publicitat

És lògic que en situacions de necessitat la ciutadania demani l’ajuda més propera, però hem de ser conscients que els ajuntaments, per molta sensibilitat que tinguin, per molt ben organitzats que estiguin, no poden donar resposta o tota la resposta que una pandèmia d’aquesta magnitud requereix. Només hem de posar l’exemple del SEPE. És intolerable que un Estat, en nou mesos, no hagi estat capaç de resoldre la gravíssima situació d’indefensió en la qual es troba un molt important nombre de treballadors subjectes a expedients temporals de regulació. Aquest és precisament, com diem, un dels grans problemes dels municipis; la incapacitat d’atenció de governs autonòmics i de l’Estat. Les conseqüències d’aquesta situació repercuteixen de forma directa en els serveis socials municipals de pobles i ciutats i no tots tenen grans infraestructures assistencials.

El problema és que segurament el pitjor està encara per arribar, quan la sedació dels ERTO deixi d’actuar sobre les economies familiars i moltes de les empreses que ara mantenen la seva activitat gràcies a les minses ajudes de l’Estat no puguin tirar endavant.

Publicitat
To Top