Publicitat
Opinió

A reveure

Publicitat

JOSEP ÀNGEL SAIZ MENESES, arquebisbe electe de Sevilla i administrador diocesà de Terrassa

Amb aquest escrit puc dir que ha arribat l’hora dels adéus. Permeteu-me fer una mica d’història recent. El papa sant Joan Pau II va erigir la nova diòcesi de Terrassa el dimarts dia 15 de juny de 2004.

A la vegada, va proveir d’un bisbe la nova diòcesi tot determinant que la seu episcopal s’establís a la ciutat de Terrassa i elevant al grau d’església catedral el temple del Sant Esperit de la mateixa ciutat. Sempre hem recordat que la butlla parla de la creació d’una nova diòcesi, tot i que la demarcació territorial de la diòcesi de Terrassa coincideix en gran part amb la demarcació de l’antiga diòcesi d’Ègara, de la qual ens sentim hereus i, d’alguna manera, continuadors.

El diumenge 25 de juliol de 2004 vaig iniciar el ministeri episcopal com a primer bisbe en una cerimònia de gran profunditat sacramental, eclesial i també històrica, per a mi i per a tots els diocesans. Recordo que l’homilia va començar amb una citació de l’evangeli de sant Lluc: “Entre vosaltres estic com el qui serveix” (22, 27). Em vaig referir també a quatre prioritats per a la nostra futura acció pastoral: la nova evangelització, adaptada a les condicions del nostre temps; la dedicació prioritària als més necessitats, als pobres i marginats; l’atenció als preveres, als diaques i al seminari, veritable cor de la diòcesi; per últim, els joves, futur de l’Església i de la societat.

Vaig recordar el meu lema episcopal, “Rema mar endins”, un text evangèlic adient en el moment d’iniciar la nova singladura. Començava una etapa nova en la qual, per damunt de tot, hauríem de calar les xarxes en el nom del Senyor. La confiança en el Senyor m’asserenava, i també la confiança en els diocesans, el seu recolzament, la seva col·laboració i sobretot la seva pregària m’encoratjaven per endinsar-me en el mar de l’acció pastoral tot iniciant una nova diòcesi.

Disset anys després el sant pare Francesc m’ha nomenat arquebisbe de Sevilla. Ha arribat, doncs, l’hora del comiat. Han estat uns anys d’una gran intensitat i puc dir que han passat ben de pressa. Al llarg d’aquest temps hem anat construint i consolidant la diòcesi entre tots: laics i laiques, membres de la vida consagrada, diaques, preveres, bisbes. Certament, ha estat un repte apassionant i una tasca fructífera portada a terme en comunió i coresponsabilitat, fent camí junts, en sinodalitat, com ens insisteix el sant pare Francesc. Avui dono gràcies a Déu per tots els dons rebuts, i dono gràcies als diocesans per tot el que he rebut i après d’ells en tots aquests anys.

Des del primer moment d’aquesta història hem procurat dinamitzar la vida de la comunitat diocesana, de les parròquies, de les comunitats, dels moviments i realitats eclesials. La visita pastoral ha estat un moment privilegiat d’encontre amb les persones concretes, amb els grups, amb les diferents comunitats, una ocasió ben adient per renovar la comunió, per invitar tots els fidels a la renovació de la pròpia vida de fe i també a una acció apostòlica més intensa; una oportunitat magnífica per dialogar i compartir. Per agrair-los el treball, i també per animar-los i consolar-los davant les dificultats i els obstacles.

A la vegada ha esdevingut una oportunitat per comprovar que, gràcies a Déu, hi ha molta vitalitat en els diferents àmbits de la diòcesi, molta més del que hom pot imaginar i de la que es coneix. Persones de tota condició entregades a Déu i als germans, en totes les estructures i àmbits de la nostra societat, presents en tots els racons, oferint un exemple admirable en la seva fidelitat i amor, en la seva dedicació i alegria, des del servei discret i eficaç, com el ferment dins la massa, com els fonaments que sostenen els grans edificis.

El Senyor ens ha acompanyat sempre en els nostres treballs. Continueu, doncs, calant les xarxes sota el guiatge de Maria, Mare de Déu de la Salut, que congrega la família diocesana en la concòrdia i la unitat, i que avui ens impulsa a cantar amb el salmista: “És magnífic el que el Senyor fa a favor nostre, amb quin goig ho celebrem”. A reveure a tots vosaltres!

Publicitat
To Top