Publicitat
Opinió

Postals d’estiu

Publicitat

RAMON BOSCH

La paella. Potser és una de les instantànies més habituals de les vacances, un conjunt d’amics i coneguts que estiuegen pels mateixos rodals s’ajunten un dia per fer i menjar una paella. Fins aquí, no hi ha res de noticiable.

Es fa arreu amb més o menys encert. Ara, quan la paella es fa a la Catalunya Nord i hi participen un expresident amb tota la seva cort brussel·lenca, un vicepresident en actiu i una excolumnista de La Vanguardia, la paella tendeix a agafar un cert gruix anecdòtic. S’ha criticat molt la fotografia d’aquest arròs amb coses, que en dirien a València, que els participants van penjar a les xarxes socials. En la fotografia es veu tota la cort celestial disposats com si fossin un equip de futbol, amb suplents i tot, sense mascaretes i sense mantenir la distància mínima de seguretat que les prevencions pandèmiques prescriuen. La instantània no és gaire exemplar, sobretot per a aquells que ocupen un càrrec públic, per molt que el vicepresident Puigneró s’afanyés a aclarir que allò era, en el seu cas, un viatge particular i que es complien les mesures anti-Covid establertes per França.

I va afegir en conversa amb Laura Vilagrà que van captar els micros de la roda de premsa que estaven a punt de començar: “Després d’això, la mascareta ja no me la trec ni per anar al lavabo”. Afirmació preocupant perquè dóna a entendre que abans, quan usava els lavabos del palau de la Generalitat, sí que se la treia. Com deia, s’ha criticat molt tant el capteniment dels integrants de la pitança com el seu propi gruix, això darrer en comparació amb altres convocatòries similars fetes per l’esmentada excolumnista. Sense menystenir aquests aspectes, a mi hi ha una altra cosa que m’ha cridat poderosament l’atenció. El senyor Puigneró és vicepresident del Govern i, a més a més, responsable de Polítiques Digitals i Territori, unes ocupacions públiques que, si es volen fer bé, reclamen una altíssima dedicació. Que un personatge amb aquestes responsabilitats tingui temps per agafar-se un dimarts de festa per anar a fer una paella amb els amics no deixa de meravellar-me. Sobretot pel missatge que emet cap als funcionaris de la Generalitat, especialment el personal sanitari que, en aquests moments, veu amenaçades les seves merescudíssimes vacances a causa de l’agressivitat de la cinquena onada pandèmica.

Els gelats

Publicitat

Visc a prop d’una gelateria de Ca n’Aurell que té una gran requesta. Es fàcil de veure-hi, en aquesta època de l’any, unes cues formidables de gent que espera pacientment, de vegades sota el sol, el seu torn per adquirir-hi un gelat o una orxata. Fins aquí tot perfectament normal i plausible. El que ja no és tan normal ni plausible és que aquests clients de la gelateria no tinguin la condícia de dipositar els vasos i les terrines, un cop buits, a les paperes del voltant i els acabin deixant a les reixes de les finestres -com si fossin una mena d’exvots-, als portals de les cases i, abundantment, a les voreres del carrer.

Art urbà

Recentment, aquest diari afirmava en portada i, em temo, amb un excés d’optimisme: “l’art urbà a un pas de l’eternitat” i reblava el clau en pàgines interiors: “l’art urbà serà patrimoni protegit”. No és que estigui en contra de la protecció de l’art urbà, si primer ens posem d’acord sobre els seus límits taxonòmics: no tot el que es pinta o es dibuixa en la façana o en la mitgera d’una casa és art. Introduir aquests elements en el catàleg de patrimoni arquitectònic no ho veig senzill. Fer-ho en l’inventari municipal de béns a protegir és més factible, però implicaria la condició de la seva conservació per part de l’Ajuntament. De debò hi estan disposats o això només implicarà un problema més per al propietari de l’immoble que haurà de veure i viure la degradació d’aquell bé inventariat -aquest tipus d’art és, per definició, efímer- mentre el govern municipal s’arronsa d’espatlles? Estic molt a favor de la protecció urbanística, arquitectònica i artística però la protecció no es pot limitar a incloure més i més elements en un catàleg o en un inventari. Cal estar disposat a destinar recursos per al seu manteniment.

Publicitat
To Top