Publicitat
Opinió

“La divina comèdia”

Publicitat

Josep Ballbè i Urrit

Fa set segles que moria el gran Dante Alighieri. La data exacta s’esqueia abans d’ahir.

Estic convençut, però, que una gran majoria d’estudiants d’ara no tenen ni idea de qui era. Quina pena que em fa,per tant, que si els cito “La divina comèdia” es quedin igual. Vivim en l’anomenada societat de la informació però estem molt mancats de cultura. Fins i tot, la presència de les noves tecnologies encara ha estabornit més massa gent.

A partir d’ací, faré per situar el nostre personatge. Un o altre m’ho agrairà. Vull insistir en un principi seu, bàsic en la vida de tothom: “El secret per tal que les coses es facin no és altre que fer-les”. Sovint vivim en el núvol de la mandra i el nihilisme. Hem perdut el nord de la cultura de l’esforç. Justament –com deia en Dante– “s’espera molt de nosaltres perquè se’ns ha donat molt”. Ve a ésser com el missatge evangèlic de posar a treballar els denaris. De conrear els carismes personals. No assumint-ho, ens sacsejarà amb un altre pensament: “Quan un no modera el propi orgull, aquest serà el seu major càstig”.

Publicitat

L’obra del títol és, sens dubte, un best-seller de la història de la literatura. Crec que ve a ésser una mena de visió teologal del nostre món. Una perspectiva que, per altra banda, no lliga massa amb els paràmetres de l’entorn actual. Ans al contrari. Són multitud els qui advoquen per la tesi del nihilisme. Llegir aquest autor ens obrirà horitzons nous, amb amplitud de mires. El papa Francesc, mitjançant la seva darrera carta apostòlica, “Candor lucis aeternae” (del proppassat 25 de març), fa referència als 700 anys de la mort d’aquest gran pensador. Ens encoratja a fer-li una ullada perquè el considera un poeta de l’esperança, la llibertat, la misericòrdia i la llum.

Penso que hi ha molta gent que es deixa entabanar per la foscor i superficialitat que ens pretén embolcallar i absorbir arreu. Aquells dies que decideixo optar -en aquesta columna- per un tema transcendent, el “feedback” em retorna “outputs” ambivalents: des de qui em titlla de sentimental fins al que valora el coratge de tocar temes d’aquest caire. Al cap i a la fi, em sento abduït per un nou pensament de Dante: “Aquell que escolta bé pren apunts”. Gairebé tots els que planteja valen el seu pes en or.

Publicitat
To Top