Aquest dilluns, 14 de juliol, ha mort als 80 anys Xavier Francino i Cos, fotògraf terrassenc de llarga trajectòria i propietari de l’estudi Fotos Francino, establiment emblemàtic de la ciutat.
Fill d’Antònia Cos i Vila, fundadora Fotos Francino el 1950 a la Plaça Vella, Xavier Francino va continuar el negoci familiar juntament amb la seva germana Maria Dolors i l’oncle Lluís Francino, després de dos anys d'estudi a Alemanya i de la mort de la seva mare quan ell tenia 18 anys. A partir del 1973, va prendre les regnes en solitari des del local del carrer Major, i més endavant, va obrir una segona botiga al barri de Sant Pere. "L'estudi és el més destacat, el que ens fa sentir més orgull de la seva àmplia trajectòria", explica el seu fill, Xavier Francino i Lloveras. Actualment, l'estudi es troba ja a la tercera generació de la família, sota el nom "Digital Foto by Francino".
Al 2010, coincidint amb la seva jubilació, va cedir 827.489 imatges del seu fons personal a l’Arxiu Municipal de Terrassa, un llegat de gran valor documental. El fons inclou reportatges d’esdeveniments populars, escenes industrials i sobretot fotografia d’estudi: casaments, comunions i retrats de diverses generacions de terrassencs. Gràcies a la seva cura per conservar les instantànies originals des dels inicis de Fotos Francino, Terrassa conserva avui un testimoni gràfic excepcional de la seva vida social, familiar i cultural des de la dècada dels cinquanta.
Amb el seu estudi Fotos Francino, va ser també un dels impulsors del Premi a l'Esportista de l'Any, juntament amb el Diari de Terrassa i Ràdio Terrassa. De fet, l'estudi era el que elaborava i entregava el premi "Trofeu Lluís Francino i Riera".
En paraules del seu fill al Diari de Terrassa, "el meu pare era una persona que s'anticipava a tot". Per a exemplificar-ho, explica l'anècdota dels "minilabs", el sistema compacte per a imprimir fotografies digitals: "Vam ser els primers a tenir màquines minilabs, quan valien 30 milions de pessetes cadascuna. Vam ser els primers aquí, quan a tota Espanya em sembla que només n'hi havia cinc". Amb la seva mort, la ciutat perd una figura clau de la fotografia local, però el seu llegat romandrà viu a través de les imatges que durant dècades va saber captar amb sensibilitat i rigor.
