Publicitat
Opinió

Del què al qui?

Joan Roma i Cunill

Des del 21 d’abril d’enguany, els animals han deixat de ser “coses” per passar a ser “éssers vius dotats de sensibilitat”

Un petit canvi que suposa una autèntica revolució. Ben aviat ho comprovarem en la nova llei en curs, sobre protecció i drets dels animals, de caràcter estatal.

Vaig ser un dels ponents de la llei catalana de protecció dels animals, i he de dir que no estic satisfet amb el seu resultat per uns quants supòsits que no s’han donat, en la realitat. Un dels més importants és que vam suposar, imaginar o desitjar que els abandonaments es reduirien, fins al punt que vindrien compensats per les adopcions, d’aquí la supressió de la capacitat de sacrifici que contenia l’anterior llei.

Estic d’acord en la decisió de no sacrificar els animals abandonats, però s’ha d’aconseguir un descens radical en els abandonaments, mitjançant fórmules d’increment de la consciència sobre la tinença d’animals i un contundent càstig a tots els infractors.

També vam suposar que l’aprovació de la llei vindria acompanyada dels recursos materials, tècnics i personals per fer-la complir. Greu error perquè això no s’ha donat, de manera que tenim una llei que s’incompleix de forma generalitzada. Un dels punts essencials, com era la creació d’un cens municipal i un cens general, perquè tots els animals domèstics fossin donats d’alta i portessin xip, va ser un somni més que una realitat.

Dic un somni perquè menys d’un 60% de gossos porten xip i estan donats d’alta en el registre del seu Ajuntament. I pel que fa als gats, menys d’un 40% han complert aquest requisit. Ja no parlo d’altres animals domèstics que van quedar fora de la llei. En aquest cas, són un autèntic desgavell les xifres existents. I és que tot el relacionat amb la tinença d’animals és un caos numèric.

Fa anys que segueixo aquest tema, i no sóc capaç de donar xifres reals, contrastades, oficials, perquè no existeixen. Anem a les palpentes, i aquest és un primer problema a resoldre si volem fer una nova llei general, autènticament útil, creïble i sobretot d’obligat compliment.

Abans de retornar al tema, dono algunes xifres perquè tothom es faci una idea del tema. Segons el Col·legi de Veterinaris de Catalunya, tenim 1.432.157 animals de companyia, registrats. D’aquests un 85% serien gossos; un 13%, gats, i el 2% restant, exòtics o d’un centenar d’espècies diverses. Si aquests són els registrats per una via o altra, que no registrats en els cens municipals, vol dir que en tenim mig milió de no registrats.

En matèria d’abandonaments les xifres són encara menys precises perquè tampoc hi ha registres fiables. Segons la Fundació Affinity, l’any passat se’n van abandonar uns 286.000 a tot Espanya, i uns 35.000 a Catalunya. Només de gats i gossos se n’abandonen 79 al dia, i cada 18 minuts se’n recull algun , en un lloc o altre. Prop de 50.000 es troben acollits en protectores, espais d’acollida i altres centres, amb un cost aproximat de 6 euros diaris, la qual cosa suposa una despesa diària d’uns 300.000 euros. Aquestes xifres aproximades i moltes altres en procés de recollida obliguen a redactar una llei general de caràcter estatal, molt més rigorosa i contundent. A poc a poc van apareixent algunes dades concretes que suposen debats i controvèrsies entre uns i altres, però queda clar que en qüestió d’un any la llei està previst que sigui aprovada.

Una llei reguladora de temes com la tinença responsable d’un ésser viu que ha de ser mantingut, curat i respectat, de manera similar a una persona. Ha de disposar d’espais adequats, aliments sans i controlats, mobilitat i neteja ben supervisada i portada, així com altres condicions que ara mateix no són tingudes en compte.

D’aquí una de les mesures més discutides i controvertides com la de disposar d’un carnet, resultat d’un curs per estudiar i aprendre com tenir un animal de companyia en les degudes condicions.

I, lògicament, fortes sancions per als incomplidors de les normes i especialment per als qui abandonin els animals. Han de deixar de ser una mena de joguet o caprici d’un moment per convertir-se en subjectes d’atenció especial, a cada casa. L’objectiu és deixar enrere la mala tinença d’animals que impera en alguns llocs per passar a una tinença responsable, amb tot el que implica d’atenció, estimació i regulació. El repte acaba de començar. Estem passant del què al qui.

Publicitat
To Top