Publicitat
Opinió

M’estimo la llengua… de tots

Josep Ballbè i Urrit

La pandèmia ha enterrat –més ben dit, amagat– un seguit de fets i sentiments que mai no haurien de passar-nos per alt.

Al bell mig d’una picabaralla eterna i interessada sobre la llengua, vull recordar el centenari del naixement d’en Joan Triadú Font (30 de juliol de 1921, a Ribes de Freser). Gran pedagog, escriptor, filòleg i crític literari, fou pioner dels cursos de català, a la postguerra. Va ser ànima de projectes culturals tan memorables i cabdals com el diari Avui, la revista Serra d’Or, Òmnium Cultural i la institució del CIC.

Maleeixo l’estil matusser de polítics actuals, a tot el ventall parlamentari. Tant se me’n fot si s’adscriuen a opcions de dreta, esquerra, nacionalisme o de la lluna. Jo no plantejaria problemes on realment no hi són. Per a Triadú, la llengua ha d’ésser el centre de la identitat col·lectiva, un fet vital i la raó d’una lluita per ésser. Al segle XXI, on s’és vist plantejar discussions de caire absurd/bizantí com el percentatge del 25% en la futura llei del sector audiovisual? Una forma grollera de perdre el temps. Allí on tothom hauria de veure un element de guany i de complement, s’esbatussen, deixant passar l’oportunitat de refermar la riquesa d’un tresor bàsic existencial.

És ací que em ve a la memòria, fa uns anys, el dia en què un editor em retreia que mai no li enviés un sol article en castellà. Amb naturalitat plena, li vaig respondre que “ni falta que feia”. Em sento del tot identificat amb la parla dels meus avantpassats. No menystinc ni menyspreo el castellà, on trobo i valoro autors de força nivell. I si em demanen col·laboracions en mitjans forans no tinc cap problema.

Entenc com a element bàsic de tot l’entrellat anorrear la més mínima referència política dins del camp idiomàtic. Tibant d’una sentència d’un català universal com Pau Casals i Defilló, faig meva la seva citació: “El veritable respecte per la música –i també per la llengua– consisteix a donar vida a ambdós valors”.Tan senzill i fàcil com això! No cerquem tres peus al gat on no hi són. La ment buida i recargolada d’un seguit de personatges nefastos i abominables ens vol entortellar. Passo d’ells i els engego a dida. Hem de rescabalar-nos d’un munt d’errades… En el cas concret d’una entitat originàriament orientada a lluitar pel català –com Òmnium Cultural– li exigeixo que s’ajusti a l’objectiu. Que enterri la “destral de guerra” de la terbolesa política secessionista. Que agafi exemple del gran Triadú! La línia que marca està prou ben definida. Sense cap escarafall. De manera decidida. Per tant, em refermo en la tesi del “I love all languages”. Totes –“Òmnium !”– sense excepcions que confirmin la regla.

El butlletí matinal del diari, Bon Dia Terrassa
Cada matí al teu correu. Gratis.

Llegeix la nostra política de privacitat per a més informació.

Publicitat
To Top