Diàleg i consens en l’educació

El primer dia de vaga dels cinc convocats per a aquest mes pels sindicats d’ensenyament es va dur a terme ahir. Dos temes encapçalen les demandes: el canvi del calendari escolar, que s’avança al 5 de setembre, i la modificació dels currículums de l’ESO i el batxillerat per al nou curs 2022-2023. A tot això se sumen altres reivindicacions laborals, com per exemple més inversió en educació, més recursos i reducció de ràtios a les aules. Més enllà del suport que va tenir la convocatòria –que varia en funció de l’origen de la dada: del 38% segons la Generalitat, i del 70% segons el sindicat Ustec–, s’ha obert un debat sobre la situació dels docents. I és que no es pot negar que les condicions laborals dels mestres i professors s’han posat al límit amb la pandèmia i el canvi del calendari escolar –que podria ser una bona mesura en un altre moment i context– i han fet esclatar els ànims de tothom. La discussió, almenys a Terrassa, no és el fons de la mesura, sinó les formes. Com a tot arreu, el diàleg, el consens i la comunicació és el millor sistema per posar tothom d’acord en una decisió.