Aquesta frase pronunciada per Buenaventura Durruti (dirigent anarquista de CNT) defineix amb precisió com era l’esperit davant de l’aixecament colpista/feixista del 18 de juliol del 1936. 90 anys després hem de continuar pronunciant-la.
L’11 de setembre d’enguany, fa 4 dies, durant les festes patronals de Sant Mateu, a Oviedo, Rubén Rosón i Jorge Fernández, dos militants de l’associació Mossa d’Astúries (mestressa) i metges d’assistència primària, van ser brutalment agredits de matinada, quan van tractar d’evitar que un grup de 8 valents patriotes feixistes arrenquessin una bandera d’arc de Sant Martí LGTBI de la caseta que vigilaven a la fira d’Oviedo.
Els van trepitjar, els van insultar dient-los “rojos de mierda”, i es van retirar cridant: “¡Arriba España!”. El vídeo penjat a les xarxes és molt il·lustratiu del que va passar. I aquests joves què feien allà a les 3 de la matinada? Anaven de caça a un lloc seleccionat. L’endemà, l’alcalde del PP, l’alcalde d’Oviedo, Alfredo Canteli, com si aquest acte violent fos fruit d’una baralla entre joves després d’una nit de festa, manifesta: “No crec que siguin mala gent”.
Alfredo Canteli ha banalitzat un fet greu, que només té una lectura: que puguin continuar repetint les agressions. Només amb la seva actitud de restar importància a l’acte delictiu, li incapacita per a seguir en el càrrec públic. D’altra banda, ha demostrat que s’alinea directament amb els feixistes, la qual cosa llança un missatge a la resta de població, la complicitat amb el feixisme l’assumeix plenament. Ara la pilota és a la teulada dels seus votants. També són feixistes?
A més dels agressors, qui més hi està implicat judicialment? Tot aquell que es converteix en col·laborats necessari.
Una democràcia no pot permetre aquest tipus de respostes. Només s’entén, però no es justifica, si el que les emet és còmplice necessari de l’acte criminal i a més sigui representant públic d’una ciutat de 227.932 habitants. Alfredo Canteli ha de dimitir immediatament, i els seus ciutadans han d’exigir-li-ho al carrer, com van fer aquest cap de setmana per denunciar aquesta agressió.
Cada dia és més freqüent aquest tipus d’actes violents contra ciutadans simplement per ser diferents dels agressors, que ningú dels poders públics actua d’ofici contra ells. El que els dona més força per continuar agredint els col·lectius que els molesten per fer de l’antifeixisme el seu objectiu.
La democràcia a Espanya està en perill. L’aparició de Vox a l’escenari polític del nostre país ha estat una màquina destructora de la convivència en tots els àmbits. Aquest partit feixista ha respost a l’estratègia del moviment feixista internacional per prendre el poder en el marc institucional existent.
Santiago Abascal des del 2019 alimenta la confrontació amb el govern de coalició. Els seus qualificatius dirigits a Pedro Sánchez van des d’”assassí” en l’època del confinament de la covid, fins a “traïdor a la pàtria” en els seus acords amb altres forces polítiques de l’Estat espanyol. Altres qualificatius són “fanfarró de putes”. Ha emfatitzat amb l’expressió “fill de puta”, que ha aconseguit convertir-la en un eslògan popular que criden col·lectivament a les concentracions feixistes i en alguns esdeveniments esportius d’Espanya.
La figura de Pedro Sánchez ha estat exposada de diferents formes. La més impactant va ser un ninot penjat d’un fanal i copejat fins a destruir-lo. Aquest missatge demostrava fins on arriben els feixistes de Vox en la seva campanya destructiva.
Que un Estat, que es qualifica democràtic, actua com un poder “pandillero” d’una gran ciutat, on el pinxo del barri és el que decideix sobre els altres, ens hauria de generar molta preocupació i repugnància. Que els que han de donar exemple a la comunitat es comportin d’aquesta manera mesquina i repugnant ens assenyala una societat en crisi i malalta en la seva escala de valors.
L’odi és la patologia social més perillosa col·lectivament. És el triomf de la desraó sobre la intel·ligència. Significa una ruptura total en els principis humans que han de regir la convivència col·lectiva. Quan l’odi es naturalitza, la següent cosa són les accions violentes amb vessament de sang. La nostra legislació i la seva concreció en el Codi penal ja hauria de sancionar la protecció dels agressors feixistes.
Santiago Abascal, amb el seu somriure inquisitorial des del seu escó parlamentari, cada dos per tres ens avisa per on aniran quan arribin al poder per actuar. I assenyala ja contra els qui pensen castigar amb la il·legalització i la presó. Els comunistes, nacionalistes i antifeixistes són la seva primera opció repressora. Ara ha afegit a la llista Pedro Sánchez, i li ha dit que pensa processar-lo i empresonar-lo per traïdor a la pàtria.
Davant aquests fets que fa set anys ni tan sols ens hauríem imaginat, la societat civil, i sobretot els partits anomenats progressistes o d’esquerres, majoritàriament roman callada. La feblesa que està demostrant l’esquerra és vergonyosa. Amb l’argument que “ells no col·laboraran a visibilitzar-los”, una coartada ingènua i absurda quan aquests feixistes, des del primer moment, han format part de les cadenes generalistes en horaris de màxima audiència.
Tot això està passant i nosaltres calladets, no sigui que ens descobreixin i acabem en un camp de concentració. Ha arribat l’hora de defensar-nos amb les armes que ens permet la nostra democràcia. Nosaltres en som molts més i millors, i tenim a favor nostre el pes de la raó i la justícia social.
Cal reformar la Constitució de manera que aquests fets siguin totalment sancionats i la dimissió del polític de torn sigui un fet sense esperar que la dreta constitucional (mare de la criatura feixista) decideixi fer el pas dimissionari. Ja ho hem vist massa vegades que ni demostrant la seva culpabilitat fan aquest pas.
Cal reprendre la raó per poder deliberar amb coneixement de causa i amb consciència de classe. És fonamental reprendre el paper que socialment tenim adjudicat per la nostra pròpia evolució humana. No es pot viure d’un sou i actuar com si fóssim el patró. En aquests moments hi ha massa “fatxapobres” que estan al servei del patró capitalista i miren amb menyspreu qui està per sota seu.
Ja no val mirar cap a un altre costat. El feixisme és a la casa del veí, a l’aula del col·legi dels nostres fills, al nostre lloc de feina, al nostre cercle d’amics, en què enalteixen el patriotisme absurd basat en una bandera, quan Espanya té tantes banderes com sentiments de l’origen territorial.