Aquest any, la figura de Pau Casals és de nou homenatjada a propòsit del 150è aniversari del seu naixement. Per tots els músics catalans, i esperem que pels d’arreu també, és un artista que encara ens continua deixant empremta. Més enllà del seu llegat musical -per exemple, amb unes interpretacions de Bach plenes d’emoció i personalitat, un profund equilibri entre autor i intèrpret- ens inspira a tots el seu llegat cultural i cívic. Com més temps passa, més percebem el seu significat dels seus gestos: prendre la música com una eina crítica de transformació del món, utilitzar els sons del violoncel (i fins i tot el seu silenci) per lluitar en favor de la pau i dels drets humans. Tot plegat sense oblidar-se de vetllar per la importància i supervivència de les cultures minoritzades com la catalana.
Des de l’OCT48 toquem repertori sovint de Pau Casals, tot i que la creació no fos la seva especialitat. La seva preciosa sardana “Sant Martí de Canigó” ens acompanya molt sovint en repertori o bisos i ens commou interpretar-la tant per la seva bellesa com pel que significa. Saber que la va escriure a l’exili i escoltar les primeres notes emulant els llunyans tocs de campana de l’església no deixa mai indiferent. També aquest any hem interpretat en diverses ocasions el seu “O Vos omnes”, que Casals va compondre cap al 1932 per l’Abadia de Montserrat, acompanyat a cors, que és d’una gran profunditat i sensibilitat. Igualment, hem tingut la sort de participar en alguna edició del Festival Pau Casals a Sant Salvador. Creiem que és un festival meravellós i molt necessari per perpetuar el seu llegat i per incentivar les noves generacions d’intèrprets i oients de música clàssica en general.