Totes les estadístiques indiquen que Terrassa pateix un important dèficit d’habitatge assequible, sobretot de lloguer, on puguin viure famílies que tinguin ingressos baixos.
Després de la greu crisi immobiliària del 2008 i durant molts anys quasi no s’ha construït habitatge de protecció oficial (HPO). Entre els anys 2019 i 2024, a la ciutat només es van acabar 124 pisos. A partir del 2025, les coses milloren i enguany la Fundació Salas n’està enllestint 258 al capdamunt de la carretera de Rellinars, Grup Arts. Vet ací doncs bones notícies.
Durant el període entre la crisi i la remuntada actual, les famílies amb menys recursos han anat esgotant l’estoc de pisos antics i senzills de segona mà del mercat. Moltes famílies que en els anys seixanta i setanta del segle passat van comprar pisos subvencionats, de l’Obra sindical del Hogar, de Vitasa, de Vimutasa o d’altres iniciatives, han prosperat i s’han pogut comprar un pis nou a preus de mercat. La venda dels antics pisos de protecció oficial va ajudar les famílies a poder pagar bona part dels seus nous habitatges.
L’Ajuntament, després de la greu crisi del 2008, ha estat molts anys sense fer habitatge protegit. Ara per via de la cessió temporal de sòl públic té diversos projectes en tràmit. Cal celebrar-ho, però també s’ha de recordar que són tramitacions lentes i que els seus fruits tarden anys a fer-se realitat. Caldria disposar d’un calendari actualitzat amb les dates previstes per acabar aquestes obres, que en fan altres, en terrenys cedits per l’Ajuntament. Seria una informació que facilitaria a la ciutadania poder fer-ne el seguiment.
Atès que allò que ara i avui fa més falta són més pisos, cal que tant la Generalitat com l’Ajuntament prenguin mesures positives per facilitar-ho. Algunes mesures aprovades fins ara, amb molt bona voluntat, sembla que més aviat han frenat certes iniciatives. L’única manera efectiva de frenar l’especulació és que l’oferta superi la demanda. Per tant, fan falta més iniciatives, públiques, privades i d’entitats sense afany de lucre, tothom és necessari per poder superar el greu dèficit acumulat els darrers anys.
Conjuntament amb ensenyament, sanitat i serveis socials, pilars del benestar social, hi ha el tema de l’habitatge. Un dret reconegut a la Constitució però poc desenvolupat. La crisi immobiliària del 2008 ho va frenar tot, però mentre el sector privat ha anat recuperant els nivells d’abans de la crisi, el sector de l’habitatge protegit just comença ara a aixecar el cap. El Pla de la Generalitat i el Pla d’Habitatge local 2026-2031 en tràmit segur que podran ajudar a promoure més habitatge protegit per a les famílies amb menys recursos, però també cal que tota la ciutat assumeixi el tema i que hi col·labori amb ganes.