Publicitat
Opinió

“Let it be”

Josep Ballbè i Urrit

Al llarg de la vida, qui mai no ha passat per moments difícils? Avui, no tenia decidit encara el tema per aquest espai.

He sentit a dir que en Paul McCartney celebrava el seu 80è aniversari. Ràpidament, se m’ha encès la bombeta que acabo de triar pel títol… Una de les balades més famoses de la banda The Beatles. La seva autoria li correspon justament a ell. Malgrat que, inicialment, pugui suggerir un tema religiós, es tracta d’un fet de la seva vida.

La persona que m’ho ha referit no en sabia la traducció. Ha estat llavors que jo li he transcrit l’equivalent: “deixa-ho estar”. Una crida a la tesi de saber acceptar adientment tots els fets que ens dugui la vida. No tots tenen un color agradable i cal saber o intentar –si més no– capejar el temporal. En aquest sentit, endinsant-nos una mica en la resta del text de la cançó, trobarem ràpidament l’explicació…

…La va compondre uns 10 anys després de la mort de la seva mare, un dia que somiava amb ella. I el missatge que li recordava oníricament encaixava plenament dins del rerefons. El consell anava orientat a mantenir la calma davant qualsevol turbulència o neguit.

Els anys 70 van ser una època marcada per conflictes internacionals. De fet, si fa no fa, com ara. Llavors, la banda de quatre noiets de Liverpool apel·lava a una contracultura d’harmonia global. De fet, convenien que, quan tothom aprengui a practicar la tolerància, s’imposarà la serenor global per a assumir –sense pors– tot allò que ens arribi.

Marcaren un abans i un després en la història de la música moderna. Tant que arribaren a vendre més de 600 milions de discos arreu.

Els seus inicis ens remunten a finals dels 50, arran l’amistat –i, alhora, la passió pel rock– entre Paul I John Lennon.

Escoltaven peces que venien del marcat ianqui. Amb un gran ídol: Elvis Presley. En Paul va arribar al convenciment ple que la saviesa dels mots de sa mare tindrien el poder i l’embranzida de transformar el món. Raó no li’n faltava. Això sí, mig segle després, encara hi ha algun “tarat” que ens duu de corcoll. No cal baixar a detalls que tots tenim al cap.

Essent un missatge prou primari i senzill, no ens podem deixar vèncer pel desencís o l’empeny de llençar la tovallola. L’hauríem d’adoptar –tant sí com no–com a “leitmotiv” del nostre dia a dia. Un altre gall ens cantaria. Sense dubte,obtindríem uns altres resultats més falaguers.

El butlletí matinal del diari, Bon Dia Terrassa
Cada matí al teu correu. Gratis.

Llegeix la nostra política de privacitat per a més informació.

Publicitat
To Top