Publicitat
Opinió

Micropobles i policia local

Joan Roma i Cunill

Segueixo la sèrie “Micropobles” per tractar temes que afecten de manera molt directa els municipis de menys de 2.000 habitants.

En tenim 600 a Catalunya, dels 947, existents. Avui, faré referència al tema de la seguretat en aquests petits pobles. Un tema molt, molt complicat. Per què? En primer lloc, cal saber que només els municipis de més de 10.000 habitants poden tenir policia local/municipal. A Catalunya, en tenim 215, que sumen uns 11.000 agents. Uns pocs més, tenen un cos de vigilants, i la resta, res de res. Vol dir que depenen de tot i per tot del Cos dels Mossos d’Esquadra (CME).

El CME té uns 16.000 agents, clarament insuficients per a cobrir totes les necessitats del país. No parlo ara de Guàrdia Civil, ni Policia Nacional, que tenen competències pròpies i desplegaments en funció d’aquestes obligacions.

Què passa en aquests micropobles, pel que fa a seguretat, incivisme, conflictes diversos, incompliment d’ordenances, etc.? Doncs que es troben indefensos, perquè el CME no pot, ni de lluny, arribar a tot arreu, a tota hora i moment. Resultat? Indefensió, incomprensió i conflictes que compliquen la feina dels ajuntaments i de molts dels veïns del poble, i residents habituals.

Exposo algunes situacions, abans d’entrar en matèria. Tots els caps de setmana, vacances de Nadal, Pasqua, estiu, a més d’alguns ponts, festes especials, i altres circumstàncies, centenars de milers de persones, amb els seus vehicles, surten esperitats de les grans ciutats per anar a recaure en algun d’aquests 600 micropobles dels quals parlem.

La majoria tenen un comportament impecable, però diguem que un cinc o deu per cent actua “per lliure”. És a dir, si a Barcelona, posem pel cas, farien salts d’alegria per trobar aparcament a dos-cents metres de casa, en un poble l’han de tenir a vint o trenta metres. De manera que poden aparcar en una cruïlla, sobre una vorera, a l’entrada de l’església, davant d’un gual, o en un dels jardins. Allà no fa cap “nosa”, estem en un poble.

Uns altres arriben i del cotxe salta un o dos gossos, que com que estan en un poble, no cal portar-los lligats. Estem a pagès, i poden anar per on vulguin. Al cap i a la fi, les vaques tampoc van lligades i els xais i cavalls, tampoc. Més enllà, un propietari d’autocaravana s’ha enamorat d’un camp de gespa, ideal per fer-hi estada. És un prat, però només hi ha herba i, per tant, no passa res si es trepitja. Ja tornarà a posar-se dreta.

Tampoc passa res si un grup o grupet ve amb tendes. Al jardí de l’entrada o al costat de l’església i si no, al mig del camp de futbol és lògic parar-hi tendes, i passar-hi un parell de dies. I perquè no posar una mica de música i alegrar la nit, tampoc hi ha tanta gent perquè algú es pugui queixar.

I si per Reis o per l’aniversari d’algun noi li han passat una moto, és lògic que vagi amb uns quants amics a provar-la i es passin un parell o tres d’hores fins a la matinada fent voltes pel poble o organitzant alguna cursa pels carrers.

Bé, no cal allargar la multitud de fets, habituals i universals, a tots els pobles que compliquen la vida dels veïns, sí, però molt especialment de l’ajuntament, encarregat de complir i fer complir les normes vigents. I com fer-les complir sense les eines necessàries? Molts diran, doncs, trucant al CME. Sí, però cal saber que a la majoria de comarques tenen dues o tres patrulles actives, per 15, 20, 30 municipis. No podem destinar mossos a temes com els abans exposats. Per què no els reservem per als grans temes i busquem solucions alternatives? Res és fàcil, però a grans mals, grans remeis i toca impulsar canvis en profunditat, si no volem acabar malament.

Hi ha qui defensa ampliar el CME per cobrir aquestes necessitats. No ho veig viable ni sostenible. Caldria tenir el doble d’agents, com a mínim. Aleshores, què fer? Per què no doblar o triplicar les plantilles de les capitals de comarca? Parlo de les policies municipals. Les capitals han de servir per donar serveis als pobles del seu territori, per què no el de seguretat?
Posem pel cas Vic i Ripoll, per què no ampliar plantilles i que siguin elles les que cobreixin els pobles de la comarca? Sí, és clar, pagant-ho entre tots, començant per aportacions extres del Govern central, de la Generalitat i dels pobles així protegits.
Deixar per al CME els grans temes, i que la policia local patrulli cada dia pels pobles que tinguin assignats. Els ajuntaments tindrien una policia de proximitat, pràctica, ràpida i acostumada a aquestes funcions. Autoritzada a avisar i, si cal, sancionar tota mena d’incompliments de les ordenances vigents, a cada poble, i coneixedora dels veïns i costums, per ser més efectiva que el CME, molts dels quals són canviats cada dos per tres de demarcació.

Bé, res és fàcil, però esperar solucions sense actuar porta a la situació que patim. És inviable continuar com fins ara. No podem deixar els ajuntaments sense eines per fer complir les normatives vigents. És hora d’actuar i decidir, i la seguretat és un dels serveis bàsics i essencials. També als micropobles.

El butlletí matinal del diari, Bon Dia Terrassa
Cada matí al teu correu. Gratis.

Llegeix la nostra política de privacitat per a més informació.

Publicitat
To Top