Publicitat
Opinió

Cansats de centralismes

Joan Roma i Cunill

Quan escolto les grans crítiques dels partits de govern, contra el centralisme espanyol, em demano on viu aquesta gent.

Segur a Barcelona i àrea metropolitana, en cap cas a la Catalunya rural. És a dir, coneixen en prou feines el 20% del país, i desconeixen el que passa al restant 80%.

Ho dic per què el grau de centralisme barceloní, entès com a centralisme de govern, arriba a cotes inacceptables d’insolència i prepotència. No ve d’ara, ja és històric, si bé en aquests moments es fa més difícil de suportar.

Posem-hi uns exemples per clarificar el tema. En el seu dia es va considerar que Barcelona i àrea propera, necessitava aigua. Molt bé, es va decidir construir grans embassaments a les conques del Ter i Llobregat, i més cap aquí a la del Cardener. D’aquí, Sau – Susqueda (Ter), la Baells (Llobregat), la Llosa del Cavall i Sant Ponç (Cardener).

Aigua “sagrada” per la capital. Intocable pels pobles i comarques que van patir soterrament de pobles, ocupació de terres i milers d’hectàrees cobertes per l’aigua. Ens ha costat anys, molts anys, fer entendre el “dret” dels habitants d’aquests territoris, a fer ús d’aquesta aigua. I que ningú cregui que el tema està resolt. No, no, si ara un poble demana concessió d’aigua d’algun d’aquests pantans ho tindrà més que difícil, perquè continua sent ciutadà de segon nivell.

Anem a urbanisme. El disseny dels nostres pobles depèn de la Generalitat. Nosaltres podem proposar, però qui realment decideix és la Comissió d’Urbanisme que pot introduir, exigir i imposar tota mena de modificacions als POUM (Pla d’Ordenació Urbanística Municipal) com que és més maco tenir cases de diferents alçades, en alguns carrers, respecte d’altres. O ho acceptes o no t’aproven el Pla. Et toca a tu com a alcalde dir a determinats propietaris que les seves cases no poden tenir la mateixa alçada que altres veïnes perquè la gent de Barcelona, no els hi agrada.

Si això passa en l’àmbit urbà, ja no us explico el que decideixen per zones rústegues. Aquí, et poden dir que un balcó en una paret de la masia no és estètic, o que la barbacana hauria de ser d’un altre color, o no sortir tant, o sortir més…

En matèria de noves tecnologies, el centralisme és insolent. Per quatre pagesos o un centenar de persones, no val la pena gastar diners en fibra òptica. Primer les grans ciutats, després les ciutats menys grans… i quan no sapiguem on anar, ja anirem a pagès. I sí, quan hem insistit i amenaçat amb tota mena de pressions, prenen la decisió de portar la canalització per posar la fibra però sense fibra. Ara mateix tenim múltiples carreteres on equips de “zanjadores” posen la canalització fins a l’entrada del poble. A partir d’aquí et diuen que busquis una empresa i si realment en trobes una, que hi passi la fibra òptica i la reparteixi per les cases.

En l’àmbit de sanitat, el centralisme ha esdevingut més fort que mai. S’han deixat sota mínims els consultoris municipals i la majoria de CAP, de manera que per a qualsevol cosa, mínimament important, has d’anar a un dels grans hospitals, que lògicament estan tots en grans ciutats, especialment a Barcelona.

En transport, no es busquin xarxes ferroviàries a l’interior del país, ni altres elements de transport eficient de viatgers. Tothom en vehicle particular, circulant per carreteres que van ser dissenyades cent anys enrere. Primer toca pensar en totes les que van cap a Barcelona, després ja pensarem en altres entre ciutats, i finalment quan tinguem temps, ja discutirem què es pot fer en les secundàries. Les nostres. Si us plau, quan parleu de centralisme espanyol, no oblideu el català. Són fills, un de l’altre, i tenir Govern propi, no ha suposat en cap cas, un canvi en les prioritats ni en la realitat de país. Ho podeu comprovar en tots i cadascun dels serveis propis.

El butlletí matinal del diari, Bon Dia Terrassa
Cada matí al teu correu. Gratis.

Llegeix la nostra política de privacitat per a més informació.

Publicitat
To Top