Publicitat
Opinió

Acabar com Camot

Josep Ballbè i Urrit

Aquesta dita del títol té altres equivalents. Per exemple, “fer la fi d’en Catasques” o “la d’en Pocarroba o Cagacalces”. Qualsevol d’elles es fa servir quan hom preveu que les coses acabaran malament o que la seva evolució serà negativa.

És ací que no puc per menys de pensar en el panorama polític català. Fa massa temps que dura la broma i el poble té dret a estar-ne cansat.
S’han complert 16 anys des que l’Estatut d’autonomia de Catalunya (o “Estatut de Miravet”) va ser aprovat per les Corts generals. Després, el va refrendar el 18 de juny de 2006… D’aleshores ençà, aquella hauria de seguir essent la norma institucional bàsica del principat. La que regula l’autonomia i els marges d’autogovern del territori. Qui podem dir que ha estat bàsicament el responsable del fracàs? Sens dubte, el més fàcil és emprar el victimisme perpetu i adjudicar-li la paternitat al govern de Madrid. Essent un pèl més ajustats i ètics, fins i tot un cec veu que els polítics catalans han optat per seguir el corriol de la confrontació sistemàtica… I així ens va!

Ha d’ajupir el poble el cap i conformar-se en anar enrere com els crancs? Ni uns ni altres són capaços d’ajustar normes d’entesa que garanteixin avançar notòriament. Hem de creure que la pedra filosofal que ho arranjarà tot serà la mesa de diàleg? Quan repasso els rostres dels dos quartets de la trobada del proppassat 26 de juliol, tinc ganes de riure: Bolaños, Montero, Rodríguez, Iceta, Vilagrà, Garriga, Torrent i Elena. No és casual que hagin triat 4 mascles i 4 femelles. Serà per allò de la paritat. Una forma com una altra d’entreveure que els importa més la forma que el nucli de la qüestió.

M’està rebé que un dels eixos de la trobada passi pel suport total del govern central a la llei del català. Malpenso –i gairebé anticipo, però– que pel que fa a la desjudicialització de la política catalana tindrà un “cost”. No serà cap altre que pactar un canvi de “cromos”. En altres paraules, compensar aquesta darrera mesura amb el suport del govern català a l’indult dels senyors Manuel Chaves i José A. Griñán (expresidents de la Junta d’Andalusia, condemnats pel tristament famós cas dels ERE en aquella comunitat autònoma).

S’entén, a hores d’ara, per quins set sous parlava –en començar– que quelcom no va bé? Ens acabaran perdonant la vida, bo i demanant responsabilitat personal a l’elector. I ells, passant de tot.

El butlletí matinal del diari, Bon Dia Terrassa
Cada matí al teu correu. Gratis.

Llegeix la nostra política de privacitat per a més informació.

Publicitat
To Top