Publicitat
Opinió

Pajares de Yuso

Joan Carles Folia, Coach Advance Life

De veritat que des de les Espanyes cada vegada ens ho posen més complicat perquè des d’aquestes contrades catalanes estiguem més oberts a apropar-nos a la possibilitat de formar part d’una estructura administrativa, social i cultural comuna entre tots els habitants de l’Estat espanyol.

És cert que des de fa unes quantes dècades el concepte “nacionalitat” ha estat fent voltes per tots els pensaments i manifestacions de les persones de les diferents regions d’Espanya. També és cert que tots som conscients que la manera de ser dels gallecs, dels bascos, dels andalusos i dels catalans, per posar quatre zones diferents, no és ben bé la mateixa i que per tal de generar punts d’encontre, ponts de connexió, hauríem de percebre una mica més de sensibilitat a l’hora de construir un entorn de convivència i d’acceptació prou còmode per a tothom.

Veure com al Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) ha castellanitzat els noms de les zones més afectades pel temporal de l’abril a Catalunya i al País Valencià, en una traducció que no respecta cap topònim, la veritat és que no ajuda gaire.

El BOE publicava el dimecres 14 de setembre el reial decret que regula les subvencions a les centrals fructícoles afectades per les onades de fred de principis d’abril d’aquest any. En el cas de Catalunya, a les 19 comarques que hi apareixen se’ls ha castellanitzat el topònim, amb noms com Bajo Ampurdán i Alto Ampurdán, Bajo Campo, Cuenca de Barberá, La Tierra Alta, Moyanés, Plana de Urgel o, el més sorprenent, Pajares de Yuso en comptes de Pallars Jussà.

El govern espanyol ho ha considerat “un error” i ha assegurat que es corregirà al més aviat possible, segons fonts del Ministeri d’Agricultura (només faltaria). Però més enllà de l’errada, que és acceptada com a possibilitat de tots els éssers humans, el que la incidència trasllada és aquesta contínua ficada de pota i deixadesa que sovinteja amb totes les coses que tenen a veure amb tot allò que no estigui ben travat amb el fet de no haver nascut o estat relacionat amb la capital del Reino Soberano.

També ens hem assabentat que en aquesta última setmana un usuari de Wikipedia va modificar l’entrada dedicada al poble d’Alcarràs des d’una IP del Ministeri de Defensa, per introduir canvis al paràgraf que explicava les càrregues policials a la localitat durant el referèndum de l’1-O. La modificació, segons es pot consultar a la mateixa entrada, es va fer dimarts 13 de setembre a la tarda, hores després de l’anunci que la pel·lícula “Alcarràs” havia estat l’escollida per l’Acadèmia de Cine per competir per l’Oscar. Segons es recull al mateix registre de Wikipedia, que permet consultar totes les modificacions que s’han fet, es va eliminar la frase: “Alcarràs fue una de las poblaciones donde la policía española cargó contra los ciudadanos para evitar la realización del referéndum”. També s’hi va afegir la paraula “il·legal” a continuació de “referèndum”. Tot plegat, una altra demostració de l’estima i respecte que es té per al que no sigui caspós, antic i presoner dels valors d’opressió que arriben des de Madrid.

Més enllà de si els catalans estem a favor o en contra de la independència del nostre país, bàsicament per alliberar-nos de tanta ràbia i enveja, el que necessitem és que ens deixin en pau. Si no ens molesten, continuarem sent la regió d’España més visitada per tots els turistes de tot el món, la que genera més riquesa, la que hissa i sacseja la bandera de l’esforç i la feina ben feta. Si, a més, algun dia tenim la clau de la caixa dels diners, perquè la dels sentiments ja la tenim guanyada amb estelada i barretina, la situació resultant pot arribar a ser de “mascletà”, que dirien els veïns valencians que tant apreciem.

El butlletí matinal del diari, Bon Dia Terrassa
Cada matí al teu correu. Gratis.

Llegeix la nostra política de privacitat per a més informació.

Publicitat
To Top