Publicitat
Opinió

Qui són els protagonistes?

Salvador Cardús i Ros

La setmana ens deixa, com a mínim, dues bones notícies en els àmbits estretament relacionats de la vida econòmica i de la mobilitat.

D’una banda, tindrem metro a Barcelona amb els Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya cada cinc minuts en hora punta. De l’altra, hi ha dades d’una bona recuperació econòmica el 2021 al Vallès Occidental.

La particularitat de les dues bones notícies és que es tracta de dos àmbits fortament castigats per la pandèmia. La mobilitat es va arribar a reduir a quasi zero els mesos de confinament, i va quedar molt afectada la resta de temps de pandèmia. No era fàcil imaginar quan hi hauria una recuperació de viatgers, i encara menys si es podrien mantenir els projectes de millora de la xarxa. Afortunadament, una cosa i l’altra s’han produït, ara amb la reducció del temps d’espera del pas de combois. I tot i que no ens han dit si el temps de trajecte serà més llarg, s’ha acabat estar pendents dels horaris del tren.

Amb això no s’arriba al final previst, encara. Com a mínim, queden dues qüestions que per als de Terrassa i rodalia són especialment rellevants. Parlo del que havia de ser el nou sistema de tarifes, tant del pagament–amb una T-Mobilitat de la qual només ha arribat el nom, però no la funcionalitat–, com del seu càlcul en funció dels quilòmetres i no com ara, en funció d’uns criteris arbitraris que, amb la mateixa distància, ens situen en un tram més car. Mai no entendré per què aquesta discriminació no ha provocat cap revolta entre els passatgers de Terrassa i com s’ha acceptat amb tanta docilitat.

La segona bona notícia és la de la forta recuperació econòmica del 2021 després de l’alentiment dels dos anys anteriors. No vam arribar encara al nivell del 2019, però sense els efectes de la guerra d’Ucraïna, segur que aquest 2023 l’hauríem superat de llarg. Estem parlant del creixement del valor afegit brut (VAB), que proporciona l’Anuari Econòmic Comarcal del BBVA, i que és una mesura habitual, encara que molt limitada i discutida. Però un creixement del 6,6% en dos anys, és a dir, d’abans de la pandèmia, és una bona xifra.

En aquest cas, però, i més enllà de la xifra final de creixement, ens caldria conèixer si la Covid-19 ha provocat algun canvi en el model de creixement. En plena pandèmia, i potser amb aquell voluntarisme propi dels analistes que sostenen que les crisis generen oportunitats, es van pronosticar canvis de fons en l’economia del país. I, tanmateix, tot fa pensar que més que de grans canvis en la manera de créixer, el que s’ha produït és una recuperació de les formes anteriors, afegint-hi precarietat laboral i fortes tensions, especialment en serveis públics com la sanitat.

Sigui com sigui, és obvi que els canvis no es produeixen sols. Les millores al servei dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya són resultat de llargues planificacions que tenen darrere bons polítics i bons tècnics. Ara, quan s’assoleix l’èxit, seria el moment de destacar-ne el protagonisme. I el mateix passa amb el creixement econòmic, que és resultat de la iniciativa, la tenacitat i l’assumpció de riscos d’empresaris petits i grans que no llencen la tovallola ni en els pitjors moments. Qui hi ha darrere de la millora dels FGC? Qui hi ha darrere d’aquest 6,6% de creixement, doncs? M’agradaria conèixer els uns i els altres.

El butlletí matinal del diari, Bon Dia Terrassa
Cada matí al teu correu. Gratis.

Llegeix la nostra política de privacitat per a més informació.

Publicitat
To Top